Jump to navigation
Un home de Basauri (Biscaia) i una parella de jubilats de Calvià (Mallorca) s’han suicidat en les darreres 48 hores perquè anaven a perdre la seua casa. Al primer ja li havien tallat la llum i l’aigua i els segons acabaven de rebre l’ordre de desnonament. La noticia ha vist la llum perquè just avui s’ha aprovat al Congrés dels Diputats la tramitació d’una llei que impedeixi aquests crims forçada per la iniciativa popular de gairebé un milió i mig de signatures. Potser si no hagués estat en aquest context, ni tan sols se’n hauria parlat als grans mitjans de comunicació.
Davant l’emoció que em produeix tot plegat (les morts provocades per la banca i el triomf de la iniciativa popular) només em passa pel cap cridar a la consciència de les persones que a partir de demà al matí (dimecres) es dedicaran a continuar pressionant i amenaçant a la gent que per culpa de la maleïda crisi ha perdut el treball o li deuen tants diners que no pot fer front al pagament de la seua hipoteca. (Sovint els deutors acostumen a ser la pròpia Administració i les empreses implicades en la gran estafa social).
En aquests moments em sento tan dolgut que m’agradaria ser jo qui rebés demà una d’aquestes trucades criminals per demanar-los nom i cognoms, fer-los públics i que figuren a la llista d’inductors al suicidi de la mateixa manera que la gent que no podem pagar el telèfon passem a la llista de morosos.
Amb una ràbia profunda però també amb tota la il.lusió pel que podem ser capaços d’aconseguir si no ens aturem.
Arturo Gaya (Tortosa, 3 de setembre de 1956) és cantador, lletrista, periodista i professor de Cant popular i Folklore a l'AMTP. Integrant de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Ara inicia aquesta etapa de blogger on aportarà reflexions i opinions sobre la vida en general.
