UN MÓN SENSE PETE SEEGER

Ha mort Pete Seeger: el pare de la música popular. Als seus 94 anys, és ben cert que era una noticia que podía arribar en qualsevol moment, però un món sense ell serà ara una mica més trist. Ens deixa orfes a tots els que tenim aquella esperança de que amb la música pots posar el teu granet d’arena per millorar la societat.

Immersos en una crisi de valors com mai haviem viscut en les darreres generacions; on ser comunista, anarquista o creure en una utopia sembla fora de lloc, perquè vivim en una selva on el més fort es menja al més feble, emmig d’un dia a dia en el que se’ns pixen a sobre mentre la premsa diu que plou… A alguns ens quedava la il.lusió de que a l’altra part de l’Atlàntic, a la ribera del riu Hudson, un vell cantant, amb un banjo penjat del coll en es podía llegir “aquesta màquina derrota l’odi i l’obliga a rendir-se”, encara somniava en tindre un martell o en una revolta de les flors en la que acabariem vencent si hi anavem tots junts.

Una vida admirable: una persona bondadosa, sempre compromesa amb la gent i la terra; una llegenda que hem tingut la sort de conèixer viva; un capítol amb lletres daurades en la historia de la música (no daurades per l’or sinò pel reflexe del sol en els camps).

Només per poder tindre l’oportunitat de continuar un camí com el seu, ja és bonic ser músic.