,
20/10/2011
Xina

ajudar o no ajudar

Hi ha coses que passen al món i que no les acabes d’entendre. Però passen. Fa uns dies, vaig llegir una notícia que me va deixar de pedra. No només pel fet en sí i per la desgràcia del final, sinó pel significat implícit que hi ha al darrere.

 

A la Xina, hi passen moltes coses que natros no entenem perquè no deixen de ser part d’una cultura molt diferent a la nostra, però que, d’alguna manera, intentem entendre. Però n’hi ha d’altres, que ni volem, ni podem entendre. Com és l’exemple d’una notícia molt desagradable d’una xiqueta de dos anys, atropellada al mig d’un carrer xinès, i a qui ningú li va semblar important rescatar. Sembla una notícia boja, o fins i tot, de broma, però la realitat no és menys trista que això.

 

 

Jo, personalment, no m’hi he trobat mai en una situació semblant, però tinc més d’un amic que sí que ha experimentat en pròpia pell què és sentir-se completament ignorat, després d’haver patit un accident, per petit que fos. Caure d’una bicicleta al mig del carrer i veure que la gent va caminant pel teu costat sense fer cap angle de compassió. Relliscar a les dutxes del gimnàs, tallar-te un llavi i no poder-te aixecar, i adonar-te que la resta de gent continua fent la seua vida. O entrar al metro, ser empès per la multitut, caure al terra, i que ningú tingue la bondat de donar-te una mà per a aixecar-te.

 

I tot això passa, senzillament, perquè a la Xina hi ha una “teoria” que diu que si ajudes algú que ha patit un accident, te consideraran culpable i hauràs de pagar les conseqüències i despeses. Una teoria que esgarrifa. On queda l’instint d’ajudar a altres persones? On queda la moral altruista de donar un cop de mà? On queda, en poques paraules, “ser persona”?

No ho sé, però espero que tot això canvie en lo temps. Perquè si això és fruit de ser ciutadà d’un país on s’aplica la llei del més fort, o és resultat d’una sang que se’ls ha anat refredant per la corrupció i l’egoisme personal, no l’hi veig gaire sortida.

 

Si la Xina vol ser un país desenvolupat i poderós, hauria de plantejar-se canviar molts aspectes socials, i no només concentrar-se en lo creixement econòmic. Un creixement que, per desgràcia, no fa més persones a les persones, sinó que senzillament, les fa més riques.

 

PD: Deixant de banda la notícia, tinc l’obligació necessària d’anunciar als meus lectors, fidels o no, que he tornat de la Xina. No obstant això, no deixaré d’escriure. A partir d’ara i per un temps, lo meu blog personal serà una anàlisi i reflexió de coses que passen al gran gegant asiàtic, basant-me en la meua pròpia experiència.

 

Gràcies!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

30/07/2014
La Festa del Renaixement de Tortosa ja és una Festa que s’ha consolidat plenament després de dinou anys celebrant-la. És una festa on els carrers es fan petits,  que s’omplen de gent vestida com a l’època, i de botigues engalanades.
15/07/2014
LLegeixo un article que porta com a títol “The World Cup is hurting relationships in China” (La Copa Mundial està malmetent relacions de parel
09/06/2014
Un viatge en avió de Barcelona a la Xina és molt llarg. Moltes hores, seients incòmodes, lavabos petits, menjar millorable, mal de coll, turbulències, xiquets que ploren… i l’element estrella que no pots triar: l’acompanyant.
13/03/2014
Es diu Joan Ramon Armadàs, JR per als amics, i és nascut a Sant Cugat. Ens vam conèixer una nit de festa al pub Pouchers  de Beijing.
28/02/2014
Diuen que no valores allò que tens fins que no ho perds. Jo encara ho diria d’una altra manera: no valores mai tant allò que tens fins que no ho has perdut durant un temps i, més tard, ho tornes a recuperar.
30/01/2014
Deixem enrere l’any de la serp, i comencem l’any del cavall. Un cavall que, segons diuen, ens pot portar allò que més desitgem. I a més, ens ho porta ràpid!
23/01/2014
Dimecres al matí, t’aixeques ben d’hora com qualsevol altre dia entre setmana, et prepares un cafè, obres l’ordinador i PAM, la gran descoberta: “L’elit del règim xinès oculta empreses e