Feliç any del drac

M’he quedat molt sorpresa en vore que en los últims dies, la notícia que a la Xina començava l’any del drac no ha parat de sortir per la tele, ràdio i premsa. No sabia que aquí també se li donava tanta propaganda. He hagut de preguntar a muns pares si això era usual tots los anys, o era només l’excepció d’enguany. Sembla ser que a part de sentir “Xina, potència econòmica emergent” per tot arreu, les seues tradicions estan també fent acte de presència a casa nostra.

  I parlant de fer actes de presència a casa d’algú, us vinc a explicar la meua nova aventura: passar la nit d’any nou amb una família xinesa afincada a Catalunya des de fa anys. Fruit d’una invitació d’un dia per a l’altre, literalment, vaig trobar-me asseguda a una taula rodona d’un restaurant, fora d’horari laboral, menjant i bevent com si formés part de la família. La convocatòria era a les 16.30h per poder estar celebrant l’entrada d’any a les 17h (a la Xina, les 00.00h). Tot i tenir encara lo dinar a la panxa, vaig recordar gustos i olors ja una mica oblidats, vaig provar plats tradicionals de la seua zona, marisc, verdures, sopa, ostres... M’omplien la copa de vi per cada brindis realitzat i m’anaven animant perquè no tingués vergonya de menjar més. Ells vénen d’una província del sud (Zhejiang) on, per l’any nou xinès, és tradició menjar un plat anomenat niangao “年糕” o nianniangao (·年年糕). Mengen aquest plat perquè és homòfon amb l’expressió “cada any més alt” (年年高), lo qual significa “que la vida i la feina siguin cada any millors que l’any anterior”. A altres parts del país tenen altres costums culinàries, però totes sempre busquen fer algun joc de paraules (de fet, los jocs de paraules en xinès són presents contínuament)

       Los xinesos celebren l’any nou xinès perquè forma part de les seues tradicions. Com que ve marcat pel calendari lunisolar, cada any no cau en les mateixes dates i lo dia 23 de gener d’enguany acaben d’entrar a l’any 4710! No obstant, això no significa que a la Xina fins ara no havien canviat d’any, ells oficialment també viuen al 2012 i el dia 1 de gener és un dia festiu. La celebració de l’any nou és una festa de reunió familiar en què s’intenta, en la mesura que es pugue, tornar a casa a passar uns dies en família. Als xiquets petits se’ls dóna un sobret roig amb diners (en teoria, dixen de rebre lo sobre quan ja han començat a treballar) i molta gent aprofita per viatjar i visitar altres llocs del país o de l’estranger. Los focs artificials, traques i coets a dojo i a tothora són, sense cap mena de dubte, lo pa de cada dia (o l’arròs, en lo seu cas!).

       No puc acabar l’article sense fer una petita reflexió: al meu article anterior comentava alguns dels tòpics més recurrents quan pensem en la societat xinesa. Un d’ells, que no vaig dir, és que són un col·lectiu tancat i misteriós, que no es relaciona amb la gent local. M’agradaria desmentir-lo, també. Los xinesos no són una societat hermètica, sinó que tenen un obstacle molt gran: l’idioma. Vénen a treballar i a guanyar-se la vida, i molts ho fan ja de grans, cosa que complica la facilitat d’aprenentatge. És difícil d’explicar-ho en quatre ratlles, però la meua experiència m’ha donat l’oportunitat de conéixer-los de ben a prop i puc dir lo contrari. Després d’una nit tan familiar i íntima com seria una nit de fi d’any (o de nadal) per a natros, haver-hi assistit és com un regal. Si ho reflexionem una mica, descobrirem que un detall així demostra molt d’una societat que, per circumstàncies de la vida, es troba vivint a un altre país molt llunyà i molt diferent al seu.

Feliç any del drac a tothom!

A continuació, una part del programa que s'emet cada any durant la nit de fi d'any. Totes les famílies, mentre sopen i després, miren lo programa en qüestió, que cada any canvia de representacions, espectacles, actors, cantants... És tota una tradició i acaba sent sempre objecte de crítica (bona i dolenta). Aquí, fan una dansa amb lo drac com a protagonista: