,
11/04/2011
Xina

La màgia del yuanfen

A la llengua xinesa hi ha un concepte molt peculiar que, en gairebé ninguna altra llengua, existeix. Es tracta del yuanfen (缘分). Segons lo seu significat, se podria traduir com un tipus de destí, sort o casualitat, però sense acabar de descriure i contenir tot lo significat que té lo yuanfen xinès. Intentaré explicar-me millor.

       Aquesta parauleta s’utilitza diàriament, i s’aplica tant als àmbits sentimentals com als materials. Tot i que, en la gran majoria, es fa servir per a parlar d’amor i d’amistat. Tenim versions com “tenir yuanfen”, “dependre del yuanfen”, “ser lo yuanfen” o “creure en lo yuanfen”. Avui per avui, jo i tot ja l’utilitzo, i moltes vegades m’he trobat volent-la traduir, i no me n’he sortit.

Quan algun xinès té parella i li preguntes si és l’home o dona de la seua vida, te pot contestar amb un “si tenim yuanfen, sí”, i quedar-se tan tranquil. En aquest cas, s’entén lo yuanfen com alguna cosa que té més poders que els humans i que decideix si dos persones poden estar juntes per sempre o no. Perquè una cosa que sí que té lo yuanfen és que és etern. O es té o no es té yuanfen, però tant una opció com l’atra és per a sempre. Una forma de decidir lo teu futur una mica passiva, per al meu gust, però amb un toc màgic bastant especial. Seria com lo nostre “estar predestinats”.

També hi ha l’aspecte menys profund que es dóna en moments més quotidians. A l’hora de prendre decisions poc transcendentals, lo yuanfen és qui té l’última paraula. L’altre dia, a un bar, se mos va presentar un xinès que tenia ganes de fer amics. Quan ell ja marxava, mos va demanar los nostres números de telèfon però, per falta de confiança, li vam dir que no. Ell, sense cap tipo de preocupació, va dir que si teníem yuanfen, ja mos tornaríem a trobar. Al cap de cinc minuts, va conéixer un dels nostres amics al lavabo, i sense saber-ho, van arribar los dos la mar de feliços perquè s’havien conegut. La cara de l’home en descobrir que aquell noi era amic nostre, només s’expressava amb una paraula: yuanfen.

M’atreviria a dir que la filosofia del yuanfen és diferent a la del nostre destí o predestinació perquè s’utilitza més sovint i amb menys plantejament. Als països occidentals, mos preguntem si és veritat o no que lo destí de les perones està escrit. Hi ha gent que hi creu i n’hi ha que no. Però al yuanfen no li passa. Si un amic o una parella o, fins i tot, un vestit, ha d’acabar sent meu o no, serà lo yuanfen qui ho decidirà. No és una qüestió de creure-hi o no. Sense ser xinesa i, evidentment, sense conèixer completament la cultura i, en concret, lo concepte del yuanfen, jo segueixo pensant que per a un xinès, tenir yuanfen amb algú és, en un 90% dels casos, l’única condició per a ser feliç amb ell, amb ella o amb allò.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

13/01/2017
La Xina. Aquell país enorme, ple de xinesos, extremadament contaminat i fabricant de la majoria de joguines, peces, roba i utensilis diversos que tenim al nostre abast.
23/11/2016
Pip-pip! pip-pip! Sona un missatge al mòbil. És dijous la tarda, ja és fosc. "Tenim una traducció, s'ha d'entregar dilluns a primera hora. És urgent". C-o-m-S-e-m-p-r-e. Pactem tarifa i accepto.
26/10/2016
  A la meua generació, ens ha tocat viure una situació de supervivència professional.
26/01/2016
 Avui cuinarem menjar xinès!
520
20/05/2015
Si una cosa tenen els xinesos és que són més nyonyes que ningú. Ni idea de quin és l’origen d’aquesta “nyonyeria”, però la qüestió és que hi és i crec que no existeix, a curt termini, la possibilitat que es debiliti.
23/02/2015
Existeix una creença molt estesa que diu que els xinesos treballen moltes hores i que no descansen mai. Sóc una ferma recolzadora de la tan generalitzada creença. És així, els xinesos treballen moltes hores i descansen poc.
02/10/2014
Últimament la paraula democràcia s’està sentint més de lo habitual. Semblava que ja la teníem superada i que ja estàvem vivint democràticament a la majoria de països desenvolupats del món. Però és evident que no és així.