,
03/03/2013
Xina

Macau

Macau i la Xina estan tan a prop com creuar un riu amb un ferry, que dura uns 15 minuts, o simplement caminar uns 20 minuts a través d’un túnel. Passes uns controls fronterers, et cunyen el passaport, surts de Xina i tornes a entrar-hi en un mateix dia.

Avui he estat a Macau. On, a banda de passejar pels carrers peatonals amb cert aire portuguès i aprendre que la moneda local es diu “pataca”, també he tingut l’oportunitat de conèixer el món del luxe i del joc: la gran i immensa superfície dels casinos, hotels i centres comercials.

Hi ha un hotel-resort que es diu “Venetian” que vol ser una imitació a la ciutat italiana. Hi ha fins a canals, gòndoles i gondoleros. El seu propietari és, ni més ni menys, que el de Las Vegas Sands. I el del projecte futur EuroVegas. Un paradís per als amants de les compres, el glamour i l’ostentació. Fent-ne una anàlisi molt ràpida: un món artificial, fet a mida per a un públic “exquisit” que busca entreteniment dins d’una realitat inventada. Diners que entren, surten, augmenten i desapareixen sense miraments i sense mesura. Avui sóc rica, demà sóc pobra, empenyo el que tinc i torno a intentar-ho. Sempre conservant el glamour, of course.

Feta l’anàlisi, només un últim apunt: està clar que el senyor “Vegas” sap com crear tota una infraestructura de consum i de potencial econòmic. I segur que Macau s’enriqueix dia a dia gràcies a això. No obstant, pel que fa a mi, amb una tarda he tingut més que suficient per a confirmar que, a l’EuroVegas –o Barcelona World- jo no hi penso gastar ni una “pataca”.

 

 

FOTO: Al més pur estil periodístic, he fet una foto dins del casino sabent que no se’n podien fer, i me n’he sortit, tot i que la valet m’ha exigit que la borrés -i no l'he borrat-. Això ha sigut el risc més gran que m’he atrevit a córrer avui. Potser perquè sabia que l’únic que podia perdre era la càmera de fotos.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

13/01/2017
La Xina. Aquell país enorme, ple de xinesos, extremadament contaminat i fabricant de la majoria de joguines, peces, roba i utensilis diversos que tenim al nostre abast.
23/11/2016
Pip-pip! pip-pip! Sona un missatge al mòbil. És dijous la tarda, ja és fosc. "Tenim una traducció, s'ha d'entregar dilluns a primera hora. És urgent". C-o-m-S-e-m-p-r-e. Pactem tarifa i accepto.
26/10/2016
  A la meua generació, ens ha tocat viure una situació de supervivència professional.
26/01/2016
 Avui cuinarem menjar xinès!
520
20/05/2015
Si una cosa tenen els xinesos és que són més nyonyes que ningú. Ni idea de quin és l’origen d’aquesta “nyonyeria”, però la qüestió és que hi és i crec que no existeix, a curt termini, la possibilitat que es debiliti.
23/02/2015
Existeix una creença molt estesa que diu que els xinesos treballen moltes hores i que no descansen mai. Sóc una ferma recolzadora de la tan generalitzada creença. És així, els xinesos treballen moltes hores i descansen poc.
02/10/2014
Últimament la paraula democràcia s’està sentint més de lo habitual. Semblava que ja la teníem superada i que ja estàvem vivint democràticament a la majoria de països desenvolupats del món. Però és evident que no és així.