,
03/03/2013
Xina

Macau

Macau i la Xina estan tan a prop com creuar un riu amb un ferry, que dura uns 15 minuts, o simplement caminar uns 20 minuts a través d’un túnel. Passes uns controls fronterers, et cunyen el passaport, surts de Xina i tornes a entrar-hi en un mateix dia.

Avui he estat a Macau. On, a banda de passejar pels carrers peatonals amb cert aire portuguès i aprendre que la moneda local es diu “pataca”, també he tingut l’oportunitat de conèixer el món del luxe i del joc: la gran i immensa superfície dels casinos, hotels i centres comercials.

Hi ha un hotel-resort que es diu “Venetian” que vol ser una imitació a la ciutat italiana. Hi ha fins a canals, gòndoles i gondoleros. El seu propietari és, ni més ni menys, que el de Las Vegas Sands. I el del projecte futur EuroVegas. Un paradís per als amants de les compres, el glamour i l’ostentació. Fent-ne una anàlisi molt ràpida: un món artificial, fet a mida per a un públic “exquisit” que busca entreteniment dins d’una realitat inventada. Diners que entren, surten, augmenten i desapareixen sense miraments i sense mesura. Avui sóc rica, demà sóc pobra, empenyo el que tinc i torno a intentar-ho. Sempre conservant el glamour, of course.

Feta l’anàlisi, només un últim apunt: està clar que el senyor “Vegas” sap com crear tota una infraestructura de consum i de potencial econòmic. I segur que Macau s’enriqueix dia a dia gràcies a això. No obstant, pel que fa a mi, amb una tarda he tingut més que suficient per a confirmar que, a l’EuroVegas –o Barcelona World- jo no hi penso gastar ni una “pataca”.

 

 

FOTO: Al més pur estil periodístic, he fet una foto dins del casino sabent que no se’n podien fer, i me n’he sortit, tot i que la valet m’ha exigit que la borrés -i no l'he borrat-. Això ha sigut el risc més gran que m’he atrevit a córrer avui. Potser perquè sabia que l’únic que podia perdre era la càmera de fotos.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Núria Barberà (Roquetes, 1984) va viure més de 5 anys a la Xina estudiant, aprenent, formant-se i vivint immersa en un país llunyà i gran, molt gran. Després d'enriquir-se tant personalment com professional, va tornar a casa per a establir-se de nou a les Terres de l'Ebre. Ara és emprenedora, i tira endavant una empresa dedicada a les relacions entre la Xina i Catalunya. Voleu saber-ne més? Seguiu-la!

30/07/2014
La Festa del Renaixement de Tortosa ja és una Festa que s’ha consolidat plenament després de dinou anys celebrant-la. És una festa on els carrers es fan petits,  que s’omplen de gent vestida com a l’època, i de botigues engalanades.
15/07/2014
LLegeixo un article que porta com a títol “The World Cup is hurting relationships in China” (La Copa Mundial està malmetent relacions de parel
09/06/2014
Un viatge en avió de Barcelona a la Xina és molt llarg. Moltes hores, seients incòmodes, lavabos petits, menjar millorable, mal de coll, turbulències, xiquets que ploren… i l’element estrella que no pots triar: l’acompanyant.
13/03/2014
Es diu Joan Ramon Armadàs, JR per als amics, i és nascut a Sant Cugat. Ens vam conèixer una nit de festa al pub Pouchers  de Beijing.
28/02/2014
Diuen que no valores allò que tens fins que no ho perds. Jo encara ho diria d’una altra manera: no valores mai tant allò que tens fins que no ho has perdut durant un temps i, més tard, ho tornes a recuperar.
30/01/2014
Deixem enrere l’any de la serp, i comencem l’any del cavall. Un cavall que, segons diuen, ens pot portar allò que més desitgem. I a més, ens ho porta ràpid!
23/01/2014
Dimecres al matí, t’aixeques ben d’hora com qualsevol altre dia entre setmana, et prepares un cafè, obres l’ordinador i PAM, la gran descoberta: “L’elit del règim xinès oculta empreses e