L’edat dels vins tranquils (Classificació Part II)

Una de les qüestions que –a priori- pot generar confusió quan comprem un vi és la terminologia que existeix al voltant del que solem relacionar amb la seua edat: jove, de criança, de reserva... Tot i que aquests adjectius condicionen el temps que fa des de la verema en que es va elaborar el vi, no pretenen només definir-ne l’edat sinó les característiques que, inevitablement, depenen dels processos realitzats durant la seua elaboració (així com de la varietat i la qualitat del raïm utilitzat com a matèria primera). Per això en aquesta entrada classificarem els vins tranquils en funció del procés d’envelliment a que son sotmesos abans que cada ampolla, degudament etiquetada i exposada en una prestatgeria, s’enfronti –amatent- amb el destí inevitable de cridar-nos l’atenció per tal que l’escollim per adquirir-la, degustar-la, consumir-la i gaudir-la (i recordar-la!).   

Un vi jove és un vi al que no se li ha realitzat cap procés d’envelliment al celler. Podríem dir, doncs, que un vi jove és un vi “talcual”: El producte de la fermentació alcohòlica del most de raïm, degudament estabilitzat [1], embotellat i posat a la venda. Els diem vins jóvens perquè estan llestos per consumir pocs mesos després de la verema, el temps just per completar tot el procés. Que els vins jóvens estiguin llestos per ser consumits sense passar per un procés de criança, però, no implica que no tinguin vida més enllà del mateix any de la collita: un vi jove pot aguantar el pas del temps d’una manera molt digna -sense empitjorar significativament- fins i tot durant anys. Un terme més adequat per al vi jove de consum ràpid -o de vida curta- és el terme vi novell. A diferència del que hem comentat per als vins jóvens, els vins novells sí que poden empitjorar ràpidament al cap de pocs mesos de la seua elaboració. Normalment són vins que surten al mercat amb la verema recent acabada, o fins i tot quan encara queden les varietats més tardanes per collir. La seua elaboració és tan primerenca que, tot sovint, quan s’embotellen encara conserven restes del gas (diòxid de carboni) produït durant la fermentació alcohòlica del most. Es tracta, normalment, de vins frescos i desenfadats, però que es troben en el seu moment òptim de consum des que estan recent elaborats fins a alguns mesos després de la verema, ja que més enllà perden ràpidament les seues propietats.

Tot i que la terminologia emprada per als vins als que se’ls realitza un procés d’envelliment a la bodega sembli més àmplia, per a vins tranquils elaborats sota l’empara d’una Denominació d’Origen [2] només cal considerar-ne tres categories: els de criança, reserva i gran reserva. Estos tres tipus de vins tenen en comú que, un cop acabada la vinificació, es mantenen durant uns mesos barriques de roure (de 330 L de capacitat màxima). Durant este temps, el vi s’acaba d’estabilitzar mentre s’enriqueix amb els compostos que li aporta la fusta. Un cop finalitzat el període de criança en barriques de roure, el vi s’embotella i les botelles es conserven al celler -en les condicions òptimes de temperatura i humitat- durant uns mesos més. Quan s’acaba el període de criança a l’ampolla, el vi ja està en condicions de ser etiquetat i emprendre el viatge que l’ha de dur fins a les mans del consumidor. La única diferencia entre el vi de criança, reserva i gran reserva és el temps mínim de permanència en barrica i el temps mínim total d’envelliment –sumant els mesos de permanència en barrica i els mesos de permanència a l’ampolla-. Estos períodes mínims, venen definits per la llei estatal de la vinya i del vi [3] -això vol dir que un vi que no compleixi aquests períodes mínims no pot utilitzar aquestes mencions a l’etiqueta-  i els trobareu resumits a la fotografia de portada. Al final, però, cal considerar que aquests períodes son orientatius, ja que cada Denominació d’Origen té la seua pròpia normativa –que pot ser més restrictiva que la legislació d’àmbit general- i per tant, al final, el que cal considerar és  que es tracta de vins que han estat en contacte amb la fusta més de sis mesos i que han madurat al celler abans de sortir a la venda: el vi criança durant més d’un any, el vi de reserva una mica més i el vi de gran reserva dos anys més que l’anterior com a mínim.

[1] L’estabilització del vi inclou tota una sèrie de processos que tenen la finalitat que el vi no sigui tèrbol i que, un cop embotellat, no hi apareguin pòsits o precipitats ni s’hi puguin desenvolupar microorganismes que en puguin alterar les propietats.

[2] Per a vins que no s’han elaborat sota l’empara d’una denominació d’origen, la llei estatal de la vinya i del vi [3] defineix els termes "noble" –per a vins amb un temps mínim d’envelliment de 18 mesos en barriques de roure (de 600L de capacitat màxima) o bé en ampolla-, "añejo" –per a vins envellits en les mateixes condicions que els anteriors però durant dos anys com a mínim) i "viejo" – per a vins amb un mínim de  trenta-sis mesos d’envelliment en condicions oxidatives-.

[3] LEY 24/2003, de 10 de julio