Jump to navigation
Surto amb el meu millor company de viatge a les4 el matí. Ja havia estat revisant els dies anteriors tot el que ell podria necessitar. Així que em poso al volant de Jhon Watson- així es com l’anomeno per la seva matricula- i els dos emprenem el viatge cap a Treigny.França. Mentalment vaig repassant la llista, oli, filtres, rodes, nivells... noem deixo res. Per davant 12 hores de carretera.
La primera parada arriba tot just a les dos hores, em planto a Sant Cugat on fem un trasvas d’equipatge mentre sento que em diuen que sòc una exagerada i que no calia portar la maleta de primers auxilis.
Enfilant ja l’autopista, m’imagino comprant cadascuna de les cases abandonades que es veuen a banda i banda, sempre als núvols, recordo que em deien de petita, i tenien raó. Segueixo igual.
Al arribar, el primer entrebanc l’idioma, sort dels traductors i de les poques nocions que he anat arreplegant de francès. I és en aquell mateix moment, quan tens cara a cara a un altra persona quan te’n adones que no en tens ni punyetera idea. Un altra anècdota per recordar, penses per a tu mateix. I segueixes somrient, perquè el que importa és que tú ja no ets la mateixa que faunes hores, pensant només amb la feina i les rentadores que no has fet i no faràs aquesta setmana.
La visita que feia sis anys que esperaves està cada cop més prop. I finalment, tot i la pluja, t’obligues a enfundar-te l’impermeable mentre no pots evitar somriure obertament. I tot el que pugui anar malament no importa, perquè ja no ets tu. Ets aquella que fa sis anys volia pujar a un castell medieval reconstruït des de zero. I que no entenia com era possible que enginyers, arquitectes, historiadors, arqueòlegs i artesans, es posen d’acord per crear Guédelon. Impossible, et ve al cap un copi un altre, al nostre país impossible.
Llavors treus la càmera, i tot té importància i mereix ser immortalitzat, fins i tot la forma d'ancoratge de les teules.
I surts de Guédelon, encara amb el somriure més ampli, i et fan un crit per pujar al cotxe, mentre baixes del teu núvol, un altre cop empanada mirant al ferrer doblegant a voluntat lo ferro.
Diumenge, per fi surt el sol i després de la sortida fallida a la ciutat més pròxima ( tot ferme) decidim tornar al Castell. Les fotos encara són més boniques i tens temps de revisar espais que per la pluja del dia anterior no havies pogut veure amb tranquil·litat.
I tornes al teu núvol tant de bo aquí poguessin tenir més a inversió per cuidar i protegir el jaciments, i no veure’ls com a poc a poc després de poques campanyes, es van abandonant i son menjats per les herbes.
Llavors, tornes a fer la maleta, i amb aquell ritual te’n adones que has de conservar les imatges del viatge lo millor possible, igual que estàs embolicant les peces de ceràmica que has anat comprant per allí on paraves. Un dels millors viatges pre i post pandèmia. Solament un advertiment, no feu sempre cas al GPS, de vegades et pot desviar 50 km per carreteres rurals.
https://www.guedelon.fr/en
Em dic Tere Gilisbars i sóc Santjaumera. He viscut una llarga temporada a Barcelona, com molts de vosaltres, per estudis i feina. L’arqueologia, la museografia i la comunicació audiovisual són les meves passions. La meva intenció és profunditzar en l'explicació del patrimoni històric ebrenc. Comença el viatge al passat!
