Jump to navigation
El propòsit d'aquest any era publicar en facsímils una relat que tenia guardat des del 2008. Després de pensar-ho molt i deixar-lo arraconat una dècada, m'havia convençut que valia la pena arriscar-se a que veiés la llum, almenys per complir la quota de publicacions al blog que m'havia imposat.
Així que vaig anar directa a rescatar de l'ordinador el document, tenia clar el títol, però res, no apareixia. La primera reacció va ser un cop de ràbia a la taula, de cop vaig recordar que el 2010 vaig haver de formatejar l'ordinador i segurament havia perdut el document. Sort que recordava haver guardat una còpia al dur extern.
Després de buscar-lo per tots els calaixos del despatx i part del menjador, va aparèixer el disc extern. El document hi era, però guardat amb un format que després de formatejar l'ordinador no era llegible.
Dos intents i dos carrerons sense sortida. En aquests moments desitjo tenir un informàtic a la meva vida.
I finalment ahir, un cop assumida la meva derrota, mentre estava revisant i fent neteja de l'ordinador, va aparèixer un arxiu Word, guió2, deia el títol. El vaig obrir pensant que devia ser un treball antic de la facultat, i allí estava... maquetat amb format Word de tota la vida, però al cap i a la fi, havia rescatat l'essència del relat.
Una relat entre la història i la ficció, que aviat podreu comentar, criticar, modificar gràcies al Surtdecasa Ebre.
Em dic Tere Gilisbars i sóc Santjaumera. He viscut una llarga temporada a Barcelona, com molts de vosaltres, per estudis i feina. L’arqueologia, la museografia i la comunicació audiovisual són les meves passions. La meva intenció és profunditzar en l'explicació del patrimoni històric ebrenc. Comença el viatge al passat!