,
23/03/2020
Maternitat
Ballant la cançó del final del dia

11/15 + 15: Un dia més és un dia menys

Comencem una nova setmana. Més cansats, però amb més experiència sobre com va això del confinament familiar. Més conscienciats, però també menys exigents en la imperiosa necessitat que teníem al principi de voler que cada dia fos un festival de manualitats, activitats, aprenentatges i sorpreses. Ens hem calmat una mica, ens hem acostumat a la situació i ens ho prenem amb menys intensitat. 

La nova rutina ja forma part del nostre dia a dia: aixecar-nos, vestir-nos, esmorzar i fer alguna activitat distreta per passar el matí. Vas canviant, per no fer sempre el mateix, però també saps què els agrada més i què funciona millor. Dinar i moment de mirar alguna pel·lícula de dibuixos animats a la tele. En acabar, berenar i alguna altra activitat (ja més espontània) per acabar de passar la tarda. Fins que arriba la desitjada hora de la banyera, tot seguit el sopar i, finalment, l'hora d'anar a dormir. Amb el pare, ens anem turnant ja que els dos teletreballem, però ja hem agafat unes dinàmiques que ens funcionen prou bé. I els xiquets també han après que, quan estem treballant, no poden venir a "molestar" (tot i que, inevitablement, algun "mama, et vull ensenyar... et vull dir... quan acabaràs?" sempre cau) Inevitable, pobrets. 

Pensar que, si no s'hagués allargat el confinament, només ens quedarien quatre dies tancats a casa! Millor no pensar-ho, però al mateix temps, et fa veure que allò que veies tan llunyà, al fi i al cap, només és qüestió de paciència i constància, que tot acaba arribant. I això, vulguis que no, et dóna forces i esperança. 

De moment, a casa nostra cada dia, allà les 19h, abans de la banyera, ballem tots junts la "cançó del final del dia". Sempre la mateixa, sempre a la mateixa habitació, sempre els quatre, per celebrar que hem superat un dia més junts. Que ja ens en queda un menys per sortir de casa. Ànims, família! 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".