14/15 + 15: Pluja reparadora

A vegades, ho has de veure tot negre per adonar-te de les coses bones de la vida. Ahir se'm feia tot una muntanya, avui ha sigut més portador. Potser la pluja que ha caigut, renovant una mica l'aire i netejant carrers i places, ha servit per veure-ho tot una miqueta menys negre. Un gris marengo, va. Encara em costa imaginar molts més dies confinats, més setmanes sense escola i més mesos teletreballant amb els petits per casa. Em costa i ho veig molt complicat, però també penso que, al cap i a la fi, podem viure aquesta situació d'una manera privilegiada. A una casa (més o menys gran, amb terrassa, balcó o unes senzilles finestres), amb totes les comoditats bàsiques (aigua corrent, llum, nevera i congelador (essencials per a que durin els aliments), i tecnologia per comunicar-nos amb els que més estimem. 

Sense tot això, no em puc ni imaginar lo difícil que seria viure el que estem passant nosaltres ara mateix. I malauradament, sé que hi ha molta gent que li tocarà viure-ho molt pitjor. Per això mateix, amb pluja reparadora o sense, hem de treure forces d'allà on sigui per valorar tot el que tenim al voltant. Ens podem queixar, clar que sí, no és una situació fàcil i tenim tot el dret a expressar-ho, però al mateix temps, sent conscients de la sort que tenim i que, amb el dia a dia, molts cops oblidem. Ànims, famílies!