,
28/09/2018
Maternitat

Lo teu cos

Et mires a l'espill i, és la veritat, no t'agrada lo que veus. Los pits caiguts (més del que ja els tenies), les estries que no marxen (i que mai marxaran del tot) i la panxa, esta panxa flonja, amb poca gràcia, despenjada i que no sembla que vulgue (o pugue) tornar a lloc. És normal, et dius. Has passat dos embarassos, la teua pell s'ha estirat com mai ho havia fet abans i, clar, tornar a estar com estava abans segurament és impossible. O almenys, molt difícil. Suposo que no pots pretendre ser la que eres abans. Perquè, n'ets conscient, ja no ets la que eres abans. Ser mare t'ha canviat, físicament i psicològicament. Però hi ha moments en què tornar a sentir-te tu és lo que més necessitaries. 

Perquè t'agradaria vore't millor. T'agradaria acceptar-te més. Potser no ho has acabat de fer mai i ara, no ens enganyem, segurament és més complicat. Tens poc temps per a tu. Per a cuidar-te, per a pensar en què necessites, per a escoltar-te i buscar solucions al que no funciona dins teu. 

Has canviat. I tant que has canviat! Has donat vida (lo miracle més gran) a dos personetes que t'estimes més que a tu mateixa, però hi ha moments en què lo que més necessitaries és retrobar-te, sentir-te i, sobretot, acceptar-te. No és fàcil, però forma part del miracle. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

15/09/2021
'Que lents que passen els dies, però que ràpid que passen els anys'. L'altre dia sentia esta frase i, aproximant-se el primer aniversari de les bessones, vaig sentir-m'hi molt identificada.
23/03/2021
Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència.
20/01/2021
La veritat és que mai m'havia imaginat que tindria bessones. Mai de la vida! No entrava dins dels meus plans ni se'm passava pel cap la possibilitat que em pogués tocar a mi.
05/11/2020
Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Sense horaris, sense pauses, sense excuses. Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Quan no és una, és l'altra (o les dos alhora!).
18/06/2020
Gairebé sense adonar-nos-en, hem arribat a finals de juny i s'ha acabat el curs escolar.
16/06/2020
Ha estat un cap de setmana ple de retrobaments (amb amics i familiars) que feia temps que esperàvem. Un cap de setmana que ens ha recordat bastant als que vivíem abans de tota aquesta pandèmia.
11/06/2020
Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint.