Jump to navigation
És així. A partir del positiu de la prova d'embaràs, tot canvia. Ja res tornarà a ser igual. Hi ha un abans i un després. I en aquell moment, no n'ets gens conscient. Gens.
Sents alegria i temor a parts iguals. Per una banda, és lo que estaves esperant. Des de petita, sempre t'ho havies imaginat i ara és real: "estic embarassada! Tindré un xiquet o una xiqueta!" Per una altra banda, tens una temor enorme: "Uff, estic embarassada. És veritat. Seré mare i no sé si estic preparada".
De moment, prohibit beure alcohol i fumar. Des de ja. I comencen els dubtes de si començar-ho a dir a la gent o si esperar-te als tres mesos de rigor per si de cas. Sigue com sigue, lo tic-tac ja s'ha posat en marxa. Hi ha una personeta dins teu (per molt minúscula que sigue) que t'ho canviarà tot. I ja no hi ha marxa enrere.
[A Sóc una mare millennial, explicaré la meva experiència personal com a mare, amb els bons moments i els no tan bons. Vol ser un blog real, honest i sincer, obert a l'opinió i reflexió d'altres mares. Perquè la maternitat no sempre és de color de rosa i crec que és important ser-ne conscient, compartir-la i explicar-la.]
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.