,
28/03/2020
Maternitat
La manualitat del dia

16/30: Vermut i manualitats

Tercer dissabte confinat. Tercer dissabte que no hem anat a dinar a casa els iaios, ni hem sortit a passejar per alguna fira del territori, ni hem sopat amb els amics a algun bar per celebrar que estem de cap de setmana. Això sí, el vermut no l'hem perdonat. Aprofitant el solet del migdia, quatre patates i olives i uns bons "mejillons", hem compartit la xerradeta, a distància evidentment, amb els amics. Cadascú des de casa seva, però amb les mateixes ganes de sempre d'explicar-nos com ens va la vida, compartir anècdotes i fer plans per al futur. Encara que siguin per a l'estiu (que esperem que sigui abans!), però per animar-nos una mica i sortir de la rutina claustrofòbica de les quatre parets del pis. 

Un arrosset per dinar (que també fa dissabte!) i intent de veure una pel·lícula sense gaires interrupcions. Tarda de manualitats (avui ha anat de rotllos de paper de vàter convertits en personatges inventats - fem el que podem... -) i hora de la banyera, sopar i dormir. Avui hi ha canvi d'hora, tot i que no tinc gaire confiança en què això vulgui dir que els petits dormin més. Per sort, en aquesta bombolla del confinament, on cada dia és igual a l'anterior, les hores han canviat de significat. Emprenem segona quinzena, ànims famílies!  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".