,
29/03/2020
Maternitat
Corrent per cansar-nos

17/30: Una hora menys

Just avui que es canviava l'hora, s'han despertat més tard que mai. Que s'ha agraït, no ens enganyem. Despertar-te un diumenge més tard de les 9h, podent fer una mica el "remolón" i començar el dia sense presses, com sabeu molt bé els que teniu fills/es, no és el més habitual. El problema és que despertar-se tard significa que els horaris habituals dels petits es capgiren, i més si se'ns ha avançat el rellotge una hora. No he pogut evitar pensar-ho en tot el dia! "Que es cansin, si us plau. Fem activitats físiques per a que es cansin, que sinó, a la nit, no s'adormiran ni a la de tres". 

I aquesta ha estat la meva principal preocupació del dia d'avui (sí, temes així són els maldecaps de les mares millennials, què hi farem). Per això hem fet carreres per la terrassa, hem fet carreres pel passadís, hem fet exercicis per ficar-nos en forma... tot el que se'ns passava pel cap per cremar energia. Per sort, sembla que ha funcionat, ja que tot i haver començat la banyera una mica més tard per afavorir l'hora de dormir, no ha costat tant com em pensava. Quin descans! A veure demà a quina hora es desperten. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".