,
01/04/2020
Maternitat
Jugant a la tauleta

20/30: El poder de les pantalles

Inevitablement, les pantalles els atrauen (i molt). Ja sigui la tele, el mòbil o la tauleta. Tenen un poder hipnotitzador (més per a unes edats que per a altres), però en general, els petits senten una atracció irracional per les pantalles i tot el que hi poden trobar al seu interior. Ja siguin jocs, fotografies, vídeos o senzillament les mil-i-una publiacions "variopintes" del mur del facebook. Per no parlar de les vídeotrucades, tan habituals aquests dies! Encara que no ho acabin d'entendre massa, encara que no sàpiguen com funciona, ells volen tocar-ho, veure-ho, no s'ho volen perdre. 

La veritat és que seria molt fàcil entretenir-los tot el dia amb alguna pantalla. No "molestarien" per a res, segurament. Podríem teletreballar amb tranquil·litat, mirar una pel·lícula o llegir un llibre sense interrupcions, fer ioga o "spinning" d'una tirada o, senzillament, dutxar-nos de manera relaxada com fèiem abans de tenir-los. Seria molt fàcil, però no seria gens recomanable. Ja no només perquè acabarien amb una addicció difícil de dominar, sinó perquè es perdrien (i ens perdríem) infinitat de coneixements, experiències i moments compartits valuosíssims (i més d'una discussió, segurament). Que podem compartir-los amb algun moment davant les pantalles, sí, però amb dosis i pautes. Que no se'ns en vagi de les mans, perquè, sinó, cada vegada serà més complicat de relativitzar i controlar. 

Imagino que us hi heu trobat en algun moment d'aquests dies de confinament. No és fàcil gestionar-ho, nosaltres mateixos ens passem el dia consultant el mòbil i les xarxes socials per desconnectar o, més aviat, per sentir-nos connectats més enllà de les quatre parets de casa. Però crec que hem de fer l'esforç de trobar-hi un equilibri. Per ells i també per nosaltres. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".