Jump to navigation
El confinament ens va agafar amb una visita pendent a la perruqueria. Aquell 'demà truco i demano hora' que no trobes mai el moment per fer. I clar, després de tres setmanes, les melenes que portàvem ja ens començaven a molestar. No és que tinguem gaire traça amb les tisores i la màquina de tallar cabell, però aquesta tarda ens hem armat de valor i, amb la millor voluntat, ens hem convertit en perruquers infantils. El fill gran, a qui li hem tallat amb la maquineta, encara s'ha estat prou quiet i s'ha deixat fer sense gaires problemes. El fill petit, però, no acabava d'entendre el que era "mira'm i no moguis el cap". No sé com no li he tallat l'orella amb tant moviment!
Al final, el resultat no ha sortit tan malament. Almenys, el serrell, que era el més urgent, ha quedat prou decent. No si, entre haver de fer de professors a domicili, perruquers i monitors d'animació, sortirem d'aquest confinament fets uns experts! Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
