Jump to navigation
I com aquell qui no vol la cosa, avui celebrem la tercera setmana de confinament familiar. Tres setmanes senceres, tancats a casa, sense escola, teletreballant i sense veure a ningú més (físicament) de la família o els amics a banda de nosaltres quatre. Sembla mentida, la veritat. Tres setmanes d'adaptació a una situació totalment nova, a unes rutines canviades, a uns límits ben marcats i a unes il·lusions que cada dia són més grans.
Teòricament, encara ens en queda una més, de setmana, però crec que tots intuïm que el 13 d'abril no serà la data final d'aquest confinament ja tan assumit. I com m'agradaria, clar! Però totes les veus que t'arriben, dissimuladament, indirectament, insinuen que encara ens quedarem més temps tancats a casa. Per sort, segons els entesos, a partir dels 21 dies seguint una nova rutina, ja canvies els hàbits i el teu cos s'acostuma a una nova manera de viure. No sé si serà veritat, però el que sí és cert és que els dies passen una mica més calmats, amb menys crits i més abraçades. Més moments de calma i menys baralles per tot i per res. Serà que ens haurem començat a acostumar a viure confinats. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
