Jump to navigation
Inevitablement, les pantalles els atrauen (i molt). Ja sigui la tele, el mòbil o la tauleta. Tenen un poder hipnotitzador (més per a unes edats que per a altres), però en general, els petits senten una atracció irracional per les pantalles i tot el que hi poden trobar al seu interior. Ja siguin jocs, fotografies, vídeos o senzillament les mil-i-una publiacions "variopintes" del mur del facebook. Per no parlar de les vídeotrucades, tan habituals aquests dies! Encara que no ho acabin d'entendre massa, encara que no sàpiguen com funciona, ells volen tocar-ho, veure-ho, no s'ho volen perdre.
La veritat és que seria molt fàcil entretenir-los tot el dia amb alguna pantalla. No "molestarien" per a res, segurament. Podríem teletreballar amb tranquil·litat, mirar una pel·lícula o llegir un llibre sense interrupcions, fer ioga o "spinning" d'una tirada o, senzillament, dutxar-nos de manera relaxada com fèiem abans de tenir-los. Seria molt fàcil, però no seria gens recomanable. Ja no només perquè acabarien amb una addicció difícil de dominar, sinó perquè es perdrien (i ens perdríem) infinitat de coneixements, experiències i moments compartits valuosíssims (i més d'una discussió, segurament). Que podem compartir-los amb algun moment davant les pantalles, sí, però amb dosis i pautes. Que no se'ns en vagi de les mans, perquè, sinó, cada vegada serà més complicat de relativitzar i controlar.
Imagino que us hi heu trobat en algun moment d'aquests dies de confinament. No és fàcil gestionar-ho, nosaltres mateixos ens passem el dia consultant el mòbil i les xarxes socials per desconnectar o, més aviat, per sentir-nos connectats més enllà de les quatre parets de casa. Però crec que hem de fer l'esforç de trobar-hi un equilibri. Per ells i també per nosaltres. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
