Jump to navigation
Avui per sorpresa ens han arribat dues mones de xocolata a casa. Què poc ens ho esperàvem, la veritat! Això de no saber pràcticament en quin dia vius i que la Setmana Santa estigui sent igual d'intensa, caòtica i extenuant que l'anterior, tampoc ajuda a ubicar-se en l'espai-temps. Però s'ha de reconèixer que ha estat un moment inesperat ple d'entusiasme. Que truquin al timbre (si en feia de temps que no passava!) i que aparegui un missatger amb una mona per a cadascun dels petits de casa ha estat el gran aconteixement del dia.
Evidentment, no ha estat el mateix que si els ho hagués donat la padrina (que tant temps fa que no veuen en persona!), però precisament per això, el detall encara és més especial. Que tot i la distància, el confinament i la incertesa de no saber fins quan estarem així, seguim intentant preservar les tradicions, els regals i les petites alegries, realment és preciós. En moments complicats com aquests és quan tot això agafa un valor incalculable. Tradicions, regals i alegries que esperem compartir ben aviat amb aquells que més estimem i trobem a faltar. Gràcies de tot cor i ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
