,
12/04/2020
Maternitat
Fent galetes

31/45: Pintaungles, pingüins i galetes

Cada dia descobrim alguna cosa nova que els agrada als petits de casa. Els documentals d'animals, per exemple, n'és una. Sobretot si són de pingüins. I això que jo sempre els he trobat molt lents i, segons com, avorridots, però mira, a ells els meravella veure com interactuen, quins perills viuen i quines aventures els hi passen. I a mi em sembla la mar de bé, què us he de dir. Estan entretinguts i, al mateix temps, estan aprenent un immens món nou de naturalesa i vida. Perfecte! 

Avui també hem descobert que al petit li agrada que li pinten les ungles i els llavis. El gran, en canvi, no en vol saber res. Això sí, els dos s'ho han passat la mar de bé fent boletes de galeta amb xocolata que, després del forn, s'han menjat amb deliri. També han agafat el costum de cada nit, abans d'anar a dormir, fer carreres amb les motos pel passadís. Com a mare, en lloc d'enfadar-me, el que penso és "que bé, així es cansaran una mica més i es despertaran més tard demà al matí". No sempre funciona, malauradament, però la il·lusió no s'ha de perdre mai. En fi, un nou diumenge passat i una nova setmana per començar (demà, dilluns de Pasqua, per això!) Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".