Sóc una mare millennial
,
15/03/2020
Maternitat

3/15: Tot anirà bé

Tot anirà bé. No paro de repetir-m'ho. Per agafar forces. Per a que no em caigue la casa damunt. Per no perdre la paciència. Per no desanimar-me i pensar només dia a dia. Com una carrera de fons. Una carrera que, si fem bé, ens salvarà d'este malson que, de moment, no té una data clara d'acabament. Pensar-hi em posa trista. M'inquieta i em fa pensar en tota la gent a qui no puc veure en directe, no puc abraçar i tant trobo a faltar. 

Sé que esta situació acabarà. Que tornarem a sortir de casa, a passejar pels carrers, pels parcs, a compartir dinars familiars i sopars entre amics. Però està sent dur. Ahir estava més optimista. Avui, he hagut de fer un esforç per fer puzzles, disfressar els petits o jugar a carreres de cotxes amb ells. L'horari d'activitats funciona molt bé i és una bona manera de seguir una rutina. Avui, fins i tot, hem decidit que cada dia, abans de sopar, ballarem tots quatre una cançó plegats com a símbol d'haver superat un dia més tancats a casa. 

Petites coses que et fan avançar, que et fan agafar forces i passar el dia amb més ànim. És esgotador, però no hem de parar de repetir-nos que tot anirà bé. No pot anar de cap altra manera. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

75/87: Anem massa ràpid?
26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
Llegir més
74/75 + 12: Concilia què?
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
Llegir més
73/75: Ja hem sortit del niu
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
Llegir més
72/75: Tornant als bons moments
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
Llegir més
71/75: Una tarda sense fills
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
Llegir més
70/75: Amb ulls d'infant
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
Llegir més
69/75: Recuperant vincles
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".
Llegir més