Jump to navigation
Avui ha sigut un dia llarg. D'aquells que t'aixeques pensant que seran especials (dilluns de Pasqua, Dia de la mona...), però que el ritme del dia et va esgotant l'energia més ràpid del que voldries. Potser precisament per ser un dia de "celebració", els petits estaven més revoltosos, més neguitosos, més nerviosos. I això, sumat als dies que portem de confinament, et fa perdre la paciència més sovint. En realitat, també ha sigut un dia molt familiar, tot i la distància. Ens hem llevat amb la gran notícia de ser un més a la família (benvinguda, Clàudia!) i hem fet moltes videotrucades amb pares, tiets i iaios. Per sentir-nos més a prop, en un dia en què estàvem acostumats a passar en companyia i bon ambient.
En definitiva, un dilluns de Pasqua bonic, però cansat. Desitjant que arribi l'hora de dormir per descansar i sumar un dia més al calendari. Un calendari que, per sort, segueix sumant dies i moments, però que també ens mostrarà - esperem que aviat - el dia en què podrem viure dies especials com avui fora de casa i abraçant-nos de veritat. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
