Jump to navigation
Ni parades de llibres, ni roses ni signatures d'autors. Un Sant Jordi diferent, bonic, però molt diferent. Un Sant Jordi confinat que hem celebrat a casa el millor que hem pogut. Al matí fent alguna manualitat de roses i dracs i, a la tarda, descobrint les diferents llegendes de Sant Jordi (o Jordina) per a que els petits es vagin familiaritzant amb la diada. Ells segurament no se'n recordaran del dia d'avui, de l'excepcionalitat d'enguany, però nosaltres no l'oblidarem mai. Ha sigut tan estrany!
Tot i això, els mòbils - des de primera hora del matí - han tret fum: il·lustracions, fotos de roses, nens disfressats de Sant Jordi, nenes de princeses, llibres, dracs, frases revolucionàries i mostres d'amor sense parar. En aquest sentit, les xarxes socials no ho han notat (o no tant!) que no hem sortit de casa. S'han omplert a vessar de l'essència d'aquesta celebració tan bonica. Almenys, això no s'ho ha carregat el coronavirus. L'any que ve ho recordarem i sempre ho podrem explicar als nostres fills i filles. Un Sant Jordi a casa. Estrany, bonic, però diferent. Com tot en aquests llargs dies de confinament. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
