,
23/04/2020
Maternitat
Llegendes de Sant Jordi (o Jordina) diferents

42/45 + 15: Sant Jordi a casa

Ni parades de llibres, ni roses ni signatures d'autors. Un Sant Jordi diferent, bonic, però molt diferent. Un Sant Jordi confinat que hem celebrat a casa el millor que hem pogut. Al matí fent alguna manualitat de roses i dracs i, a la tarda, descobrint les diferents llegendes de Sant Jordi (o Jordina) per a que els petits es vagin familiaritzant amb la diada. Ells segurament no se'n recordaran del dia d'avui, de l'excepcionalitat d'enguany, però nosaltres no l'oblidarem mai. Ha sigut tan estrany! 

Tot i això, els mòbils - des de primera hora del matí - han tret fum: il·lustracions, fotos de roses, nens disfressats de Sant Jordi, nenes de princeses, llibres, dracs, frases revolucionàries i mostres d'amor sense parar. En aquest sentit, les xarxes socials no ho han notat (o no tant!) que no hem sortit de casa. S'han omplert a vessar de l'essència d'aquesta celebració tan bonica. Almenys, això no s'ho ha carregat el coronavirus. L'any que ve ho recordarem i sempre ho podrem explicar als nostres fills i filles. Un Sant Jordi a casa. Estrany, bonic, però diferent. Com tot en aquests llargs dies de confinament. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".