Jump to navigation
La pluja no ha impedit que aquesta tarda haguem sortit, després de 45 dies tancats a casa!, a fer un passeig a l'aire lliure. L'emoció es palpava en l'ambient: "Agafem les botes d'aigua! Quina jaqueta ens posem? Les mascaretes, no les oblidem! Papa, ja t'has posat l'alarma per quan haguem de tornar?" Tot preparat per al gran moment del dia, per a l'hora que tant temps esperaven en candeletes. Sortir de casa, la cosa més senzilla del nostre dia a dia d'abans i, ara, tot un luxe reservat a certs sectors i activitats.
La sortida ha estat d'allò més entretinguda. Hem saltat als tolls de pluja que ens hem trobat pel camí (tan simple i tan xalador a la vegada), hem vist com un caragol feia caca, hem passat per sota un túnel i hem anat a saludar les cabretes de la finca d'una professora de la llar d'infants. Sense trobar-nos a ningú més, sense perills ni situacions estranyes. Amb distància (molta!), amb coneixement i sobretot amb una alegria immensa. Han tornat a casa mullats, suats i cansats. Emocionats de l'hora de passeig que acabaven de viure i que només pensen en repetir. Un gran dia. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
