,
05/05/2020
Maternitat
Berenant

54/60: Fent-se grans

I de cop, en un moment d'aquests que et quedes en blanc, sense cap pensament concret, te'ls mires i et dius "que grans s'han fet". Perquè ja t'expliquen coses amb els seus personals raonaments, perquè veus que cada dia són més autònoms i els agrada valdre's per ells mateixos, perquè la roba els va petita i ja volen fer coses de "grans". Te'ls mires i penses "quan els vegin els iaios, els trobaran súper canviats!". I de cop, se t'entendreix el cor pensant en quan arribarà aquest dia. Perquè els petits fa dies que ho demanen i tu fa mesos que ho necessites. 

Ens fem grans tots, en confinament o sense, però per a ells haurà sigut una experiència que els haurà ensenyat molt més del que ens imaginem. Segurament sense ser-ne conscients - ni ells ni nosaltres -, haurem crescut a nivell personal i emocional i, en el seu cas, també a nivell físic (uns quants centímetres segur!). I aquí seguirem, i així ho viurem, esperant temps millors, desitjant abraçades eternes i anhelant converses en persona. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".