,
07/05/2020
Maternitat
Compartint un iogurt líquid

56/60 + 15: Més que germans, amics

El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment. Ja es començava a veure quan anàvem pel dia 18 (si n'han passat de coses!), però aquests dies és més que evident. Només despertar-se, ja busquen on és l'altre; es fan bromes entre ells (d'aquelles que tu no entens); comparteixen joguines i s'entenen només amb la mirada. Es porten menys de dos anys i mig de diferència i ara, que ja se saben comunicar sense problemes, s'han unit d'una manera especial. Preciosa, és cert. A vegades esgotadora, perquè és com s'unissin contra tu en alguns moments, però en realitat és màgica. 

Han trobat un company ideal per aquests dies de confinament familiar. Algú amb qui jugar, amb qui parlar, amb qui barallar-se i amb qui compartir aquesta excepcional situació. Algú que, més que un germà (que ja és molt!), s'ha convertit en un amic (i això encara és més gran!) Ja veieu, aproximant-nos al dia 60 de confinament, encara hi trobem - de quan en quan - coses boniques que ens il·luminen els ulls i el cor. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".