,
08/05/2020
Maternitat
Joguina de fusta

57/60 + 15: Ordenant el desordre

Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color. Al sofà, entre els coixins, a la tauleta de nit o a la cuina. Per no parlar de quan s'emocionen i comencen a voler jugar a un munt de coses i posen cap per amunt tota l'habitació dels joguets. I la feinada ve després quan, evidentment, els hi toca recollir-los i posar-los al seu lloc. Tot un drama! S'ha de dir que el fill gran sol respondre bastant bé i fins i tot s'ho pren com un repte, però el petit sol fer com si la cosa no anés amb ell. I clar, llavors el gran s'enfada perquè el petit no l'ajuda. La història de mai acabar. 

I així van passant els dies, intentant posar ordre al desordre en què s'ha convertit la nostra casa. Trobant a Buzz Lightyear sota els llençols, a Peppa Pig dins la rentadora i al Playmobil pirata a la banyera. El patinet i les motos mai estan al seu lloc, la botigueta sempre feta un caos (que si fos teva, la tindries espectacular!) i les pilotes sempre escampades. Sort que tens dos baguls ben grans per, quan és necessari, posar totes les joguines a dins i tenir la innocent sensació de tenir-ho tot ordenat. Al cap i a la fi, al dia següent ho tornaran a desordenar... Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".