Jump to navigation
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color. Al sofà, entre els coixins, a la tauleta de nit o a la cuina. Per no parlar de quan s'emocionen i comencen a voler jugar a un munt de coses i posen cap per amunt tota l'habitació dels joguets. I la feinada ve després quan, evidentment, els hi toca recollir-los i posar-los al seu lloc. Tot un drama! S'ha de dir que el fill gran sol respondre bastant bé i fins i tot s'ho pren com un repte, però el petit sol fer com si la cosa no anés amb ell. I clar, llavors el gran s'enfada perquè el petit no l'ajuda. La història de mai acabar.
I així van passant els dies, intentant posar ordre al desordre en què s'ha convertit la nostra casa. Trobant a Buzz Lightyear sota els llençols, a Peppa Pig dins la rentadora i al Playmobil pirata a la banyera. El patinet i les motos mai estan al seu lloc, la botigueta sempre feta un caos (que si fos teva, la tindries espectacular!) i les pilotes sempre escampades. Sort que tens dos baguls ben grans per, quan és necessari, posar totes les joguines a dins i tenir la innocent sensació de tenir-ho tot ordenat. Al cap i a la fi, al dia següent ho tornaran a desordenar... Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
