,
12/05/2020
Maternitat
A la banyera amb les ulleres de piscina

61/75: Ganes d'estiu

Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment). La calor comença a apretar i els petits no paren de demanar piscina, banyadors i platja. I, sincerament, entre una cosa i l'altra, la veritat és que a casa nostra tots tenim ganes que arribi l'estiu. Sobretot perquè, teòricament, tota aquesta situació ja s'haurà normalitzat (esperem!), ja podrem veure els familiars que a dia d'avui encara estan lluny, ja podrem sentir-nos una mica més lliures després de tot aquest temps tancats a casa. 

Ens hem quedat pràcticament sense primavera, però esperem que l'estiu no ens falti enguany. Encara que sigui amb mesures, distàncies i aforaments limitats, però almenys un estiu en què puguem fer una cervesa fresca a una terrassa amb els amics (sense tocar-nos, però junts); un estiu en què puguem banyar-nos al mar i oblidar per uns moments que ens ha tocat viure una pandèmia; un estiu en què puguem tornar a sentir que formem part d'aquest món - que hem de cuidar més - i compartir-ho amb els que més estimem. Ganes d'estiu, ganes de vida. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".