Jump to navigation
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció. No n'ha quedat ni un sense provar! Puzzles, plastilines, contes, cotxes, laberints de pilotes, superherois, vaixells pirates i tot el que puguéssin trobar a l'habitació dels joguets. I si això no fos prou, quan ja ho tenien tot més que vist, vaig anar a l'altell a buscar algunes joguines meves de petita. Alguna nina, un joc per dissenyar vestits, estris per cuinar... Les novetats, com els hi agraden! Encara que siguin joguines atrotinades i molt usades. Potser fins i tot encara els hi agraden més si tenen aquesta història prèvia.
Avui, per exemple, hem tornat a visitar els iaios un ratet per la tarda i allí, evidentment, encara hi ha jocs de quan la meva germana i jo érem petites. El 'Quién es quién', 'L'Electro' o el clàssic 'Tragabolas' per dir-ne alguns. Tot i que els cuidàvem molt bé (millor que els meus fills les seves joguines!), estan una mica trencats i falten algunes peces, però no sé què tenen que els encanta jugar-hi. I a mi se m'entendreix el cor només de veure com hi juguen amb els meus pares. Iaios i néts connectats per jocs vintage que, durant aquests dies, són el millor regal del món. Petites coses que ens fan els dies especials. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
