,
17/05/2020
Maternitat
Tocant la bateria del iaio

66/75: Seguint el ritme

Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi. Només hem vist familiars i en quatre ocasions comptades, però ja ha estat suficient per sentir-nos més lliures i menys tensos. Saber que tens aquesta opció, sembla mentida, et carrega d'energies per visualitzar un futur més optimista. Que, evidentment, s'ha d'anar veient el ritme que agafa, l'evolució de la situació i de les fases, però almenys ens ha donat aire per respirar i veure una mica de llum al final d'aquest túnel que no sabem on ni quan acabarà. 

Els petits, evidentment, ho han notat moltíssim. Se'ls veu radiants, entusiasmats, contents d'haver pogut veure més gent, d'haver pogut tornar a casa els iaios i haver tornat a compartir moments plegats. Com s'adapten a les situacions és increïble, una facilitat que als adults ens costa molt més d'assimilar. Ells, en canvi, tot i ser conscients que tot encara no és com era abans, ho viuen amb una il·lusió innata. I de fora, te'ls mires i penses 'quina sort'. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".