,
21/05/2020
Maternitat
El dibuix de la família fet pel fill gran

70/75: Amb ulls d'infant

Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida. Sense demanar-li, mentre teletreballava, m'ha agafat l'agenda i ha començat a dibuixar línies i cercles que, evidentment, en un principi no tenien forma ni sentit. Quan ha acabat, l'explicació sobre què era allò - o sigui jo, envoltada de cors - m'ha emocionat. He aprofitat la inspiració artística del moment per demanar-li que agafés un full més gran i ens dibuixés a tots els membres de la família, amb més colors i detalls, que així me'l guardaria i, segurament, el penjaria per alguna paret. No ha tardat en posar-s'hi i el resultat - al cap d'uns 10 minuts, tampoc creieu que s'hi ha estat més estona -, ha estat el que encapçala aquest post. 

La veritat és que la realitat vista pels ulls d'un infant és ben diferent a la dels d'un adult. Com han viscut aquest confinament i com s'han adaptat a les circumstàncies ha estat extraordinari i, d'alguna manera, ens han ensenyat que, a la vida, no pots fer grans plans, sinó adaptar-te a tot allò que t'arriba. Aquesta tarda precisament llegia un conte amb els petits que parlava d'això: quan menys busques una cosa és quan justament la trobes. I és que la vida és canviant, constant, avança sense parar i sense miraments, i nosaltres, al cap i a la fi, el que hem de fer és adaptar-nos al que ens ofereix cada dia. De la millor manera possible, amb la mirada més honesta i optimista que puguem. Com els infants, els nostres petits herois. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

07/04/2020
Ara que ja sabem que és molt provable que els petits no tornin a l'escola fins passat l'estiu o, amb sort, un parell de setmanes abans, et planteges si això afectarà en els seus aprenentatges personals.
06/04/2020
Començo a perdre el compte de quants dilluns portem confinats. Tres? Quatre? Cinc? En realitat, tampoc té gaire importància, tots els dies són més o menys iguals.
05/04/2020
A casa meua, no hem sigut mai de fer mones el Diumenge de Rams. En realitat, excepte les vegades que n'he fet de ben petita a l'escola, crec que no n'havia fet mai. Evidentment, confinats a casa, era un pla ideal per fer amb els petits.
04/04/2020
Sí, ahir ho intuïem i avui ja en tenim la certesa. Quinze dies més que se sumen als que ja teníem, irremeiablement, assumits.
03/04/2020
I com aquell qui no vol la cosa, avui celebrem la tercera setmana de confinament familiar.
02/04/2020
El confinament ens va agafar amb una visita pendent a la perruqueria. Aquell 'demà truco i demano hora' que no trobes mai el moment per fer. I clar, després de tres setmanes, les melenes que portàvem ja ens començaven a molestar.
01/04/2020
Inevitablement, les pantalles els atrauen (i molt). Ja sigui la tele, el mòbil o la tauleta.