,
31/05/2020
Maternitat
Jugant a casa els iaios

80/87: Iaios

Els estimen amb bogeria i ha estat molt difícil passar tant temps sense ells. Sort de les videotrucades, però mai és el mateix que veure'ls en persona i sentir l'amor que els iaios transmeten en directe. Tant els materns com els paterns, van ser els primers de la llista en anar a visitar, a retrobar, a abraçar en la distància. Són un dels puntals més importants de la nostra vida i sempre són allí per quan se'ls necessita. Imaginar la vida sense ells es fa molt difícil i, realment, aquests més de dos mesos sense la seva companyia física ha estat dur. Ara, per sort, els podem tornar a sentir a prop, com sempre, amb els seus consells, paciència i amor incondicional. Als petits els encanta anar a les cases dels iaios. Són com la seva segona casa i només sortir per la porta, ja pregunten quan podran tornar-hi.

Ara, poder estar recuperant aquest temps perdut amb motiu del confinament familiar està sent realment preciós. Preciós i, al mateix temps, tranquil·litzador, perquè et dóna aire per respirar, per saber que, tot i no poder-los encara abraçar ni besar, tornen a estar a prop nostre per quan els puguem necessitar. Com abans, com sempre. I això et fa pensar en el molt que els arribes a estimar, en la gran sort de tenir-los (i tenir-los a la vora) i, sobretot, en l'extraordinable valor d'estar podent tornar-los a sentir. Gràcies iaios i iaies per tant. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".