Jump to navigation
Encetem fase 3 amb mobilitat reduïda, tant territorial com física. Sobre la primera, podem desplaçar-nos fins al Camp de Tarragona amb total llibertat - seguint totes les mesures de prevenció, clar -, tot i que no podem travessar el Sénia per visitar la mitja família que viu allí. O sigui, podem anar a comprar a l'H&M de Reus, per exemple, però no podem conèixer en persona a la nostra nova nebodeta que, nascuda en ple confinament, aviat farà dos mesos. Amb les ganes que tenim!
Sobre la segona, la meva mobilitat física, amb una panxa que ja comença a ser bastant prominent, també s'està començant a reduir. Ajupir-me per recollir coses del terra (la majoria de vegades, joguines), omplir i buidar el rentaplats o banyar els petits a la banyera són accions que cada vegada em costen més. I no em vull imaginar com serà d'aquí uns mesos quan la panxa ja serà de dimensions excepcionals (o almenys, molt més gran que la vaig tenir embarassada dels altres dos petits). En fi, petites anècdotes dels inicis d'un embaràs de bessones amb dos fills, ells sí, amb una mobilitat incansable.
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
