,
26/02/2019
Maternitat
Un moment de relax

Desconnectar

Que necessari i que difícil a la vegada. Que imprescindible i que complicat al mateix temps. Trobar moments per a desconnectar. I no perquè no sigues feliç amb tot lo que tens (los mini-drames diaris de tuns fills, però també los instants d'amor absolut que et desfan per dins), sinó perquè, de quan en quan, necessites tornar a pensar en tu, tornar a sentir-te a tu, tornar a escoltar-te només a tu.  

Des que ets mare, has passat a un segon pla. O a un tercer. O fins i tot a un quart. Abans que tu, estan ells, les cosetes que més estimes d'este món. Abans que tu, està la feina, la que t'omple, però la que també és imprescindible per tirar endavant. Abans que tu, està la parella, la família, los amics. En l'últim en què penses és en tu. I no perquè no vulgues, sinó perquè no tens temps. I quan tens temps, estàs cansada. I quan tens temps i no estàs cansada, resulta que no saps com desconnectar d'ells, de la feina, de la parella, de la família o dels amics. 

Perquè, des que ets mare, se't fa difícil només pensar en tu. Perquè et sents infinitament responsable de les personetes que has portat al món. Perquè no vols fallar-los, perquè vols que siguen feliços, perquè pateixes per tots els perills i problemes que poden viure. Ja no penses en tu, penses en ells. Sempre, en tot moment, sense descans. 

Tot i això, n'ets conscient, i saps que, encara que sigue de quan en quan, encara que sigue difícil i complicat, has d'aprendre a desconnectar. A respirar i a no sentir-te responsable de tot. A relaxar-te i tornar-te a sentir, a escoltar-te per dins. Perquè és necessari, perquè és imprescindible, i perquè si no ho fas tu, no ho farà ningú. Desconnectar per agafar energia. Desconnectar per sentir no que no t'has perdut. Desconnectar per reafirmar que segueixes sent tu. Més ben acompanyada, amb més amor i més paciència, però segueixes sent tu. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".