,
01/05/2019
Maternitat
Moments de lectura

La inseguretat

Donar-li el pit (per allò de que és lo més natural i beneficiós - tot i que es pugui convertir en un autèntic calvari -) o fer biberons (per allò de compartir la responsabilitat d'alimentar el vostre fill a parts iguals). Donar-li xumet, seguir el mètode Estivill per adormir-lo o oferir-li aliments sencers des de petit (allò del Baby Led Weaning). Deixar que vagi en caminadors, que vegi dibuixos al mòbil o que mengi xocolata. Castigar-lo si es porta malament o parlar-ho tot (encara que sigui tan bebè que no entengui res del que li dius). Agafar-lo sempre al braç o deixar que experimenti per ell sol. Deixar-lo plorar, apuntar-lo a anglès des del primer any o ensenyar-li unes normes de comportament per anar pel món. 

Vivim en l'època amb més informació que mai i tenim més dubtes dels que voldríem - i que podíem imaginar. Si ja és prou complicat adaptar-te a la teva nova vida, amb tota la responsabilitat que això comporta, només et falten modes, tendències i opinions per totes bandes, que et fan dubtar de les teves decisions i maneres d'educar. Perquè hauríem de partir de la base que totes les mares - i pares - ho fan el millor que saben i amb les millors intencions del món. Perquè cada xiquet i xiqueta és un cas únic i no perquè li donis xumet, el deixis plorar o el castiguis quan fa alguna cosa malament ets una mala mare. Al contrari, segur que tens els teus motius per fer-ho així. 

Més confiança en nosaltres mateixes, ens fa falta. Seguir el nostre sentit comú i, a partir dels nostres coneixements, experiències i lògiques, poder educar els nostres fills i filles sense sentir-nos insegures i amb pors de no estar-ho fent bé. Les teories ens poden ajudar, ens poden donar idees i pautes, però no hem de perdre el punt de vista en com som, com són els nostres fills i què volem per a ells. Per a que siguin persones amb futur, que tinguen un gran cor i, sobretot, que siguin una versió millorada de nosaltres mateixes. Siguem el seu exemple a seguir, amb seguretat i confiança. Amb autoestima i amor. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".