,
30/01/2019
Maternitat

Les voltes que dóna la vida

No us havíeu vist més des d'aquell sopar de final de curs i ara us trobeu cada matí a les nou menys cinc a la porta del col·legi, comentant els constipats, les vacunes o si hi ha una nova pediatra al CAP del poble. Amb lo d'anècdotes que teniu de quan anaveu juntes a l'EGB.

Us havíeu perdut la pista totalment - abans tenia pèl al cap! - i un diumenge qualsevol, a l'hora del vermut, us trobeu als gronxadors del parc amb dos xiquets d'edats semblants i comentant que si millor la parelleta o si germans del mateix sexe (sempre que vinguin bé, que això és lo més important). Amb lo de nits de festa que havíeu compartit no farà tant de temps. 

Pràcticament no us havíeu dirigit la paraula - allò que et coneixes de vista i poca cosa més - i, de cop, sense saber com, heu acabat explicant-vos la vida i miracles de ser mare, de si el segon fill tindrà gelosia del primer o de si dos anys de diferència entre germans és la millor opció - tot i que al principi serà dur, això ja ho sabem -. 

I és que ser mare, entre moltes altres coses, també et porta a relacionar-te amb persones que, segurament, si no haguéssiu coincidit en este gran moment vital, no hauríeu imaginat mai. Perquè són d'etapes passades, perquè sou de móns diferents, perquè no teniu res en comú o, fins i tot, perquè no us caieu bé. Però, ai, les voltes que dóna la vida! Ara els fills - que no tenen prejudicis, ni anècdotes passades, ni records d'històries viscudes - et connecten amb un nou univers de pares i mares que, vulgues o no vulgues, acabaran formant part del teu dia a dia. Amb alguns potser se't farà estrany, amb altres fins i tot se't farà difícil, però segurament, amb molts, et farà il·lusió i tot. Perquè la vida, i més quan tens fills, no saps mai on et portarà (i menys, amb qui et farà trobar). 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

07/04/2020
Ara que ja sabem que és molt provable que els petits no tornin a l'escola fins passat l'estiu o, amb sort, un parell de setmanes abans, et planteges si això afectarà en els seus aprenentatges personals.
06/04/2020
Començo a perdre el compte de quants dilluns portem confinats. Tres? Quatre? Cinc? En realitat, tampoc té gaire importància, tots els dies són més o menys iguals.
05/04/2020
A casa meua, no hem sigut mai de fer mones el Diumenge de Rams. En realitat, excepte les vegades que n'he fet de ben petita a l'escola, crec que no n'havia fet mai. Evidentment, confinats a casa, era un pla ideal per fer amb els petits.
04/04/2020
Sí, ahir ho intuïem i avui ja en tenim la certesa. Quinze dies més que se sumen als que ja teníem, irremeiablement, assumits.
03/04/2020
I com aquell qui no vol la cosa, avui celebrem la tercera setmana de confinament familiar.
02/04/2020
El confinament ens va agafar amb una visita pendent a la perruqueria. Aquell 'demà truco i demano hora' que no trobes mai el moment per fer. I clar, després de tres setmanes, les melenes que portàvem ja ens començaven a molestar.
01/04/2020
Inevitablement, les pantalles els atrauen (i molt). Ja sigui la tele, el mòbil o la tauleta.