,
17/09/2018
Maternitat

Sempre endavant

Està clar que un fill et canvia la vida. Això és inqüestioniable. Hi ha dies que ho portes millor i altres que no saps què fer per sentir-te una mica feliç en lo teu dia a dia. Perquè hi ha moments en què, si poguéssis, els apretires lo botonet de OFF i descansaries una bona horeta, o dos, o tres... o un dia sencer!

Però precisament perquè no tenen este botonet d'apagar (que tantes vegades hem desitjat!), los fills es converteixen en lo motor més brutal que segurament haurem tingut mai a la vida. Perquè, és veritat (i també s'ha de dir - ben fort i ben alt!), ser mare et fa viure el dia a dia com mai abans havies fet. En una intensitat, en una energia (que a vegades no saps d'on treus), que no es pot explicar. 

Perquè cada dia passa alguna cosa nova. Que aprenen ells de tu o que descobreixes tu en ells. Et sorprenen, et fan riure, fan que et tornes a emocionar per aquelles petites coses que ja tenies oblidades. Són pura vida, ho tenen tot per fer i no perden ni un minut en experimentar-ho.   

I, realment, si t'ho pares a pensar, això segurament és lo millor regal que et poden fer. Perquè - com diu lo vídeo que us comparteixo a sota - los fills no et deixen fer moltes coses, però sobretot lo que no et deixen fer és rendir-te, és pensar que no pots més, és enfonsar-te o no trobar-li sentit a la vida. Perquè ser mare és moltes coses, però sobretot és sentir que cada dia val la pena. Per ells, perquè són lo més gran que has fet mai, sempre endavant.  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".