,
23/03/2021
Maternitat
Los meus fills grans, les bessones i jo

Tot passa

Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència. Tot passa, em repetia a mi mateixa quan començaven, cada nit dels primers - i no tan primers - mesos de vida, los plors de les petites. Uns plors que no deixaven - ni a elles ni a natros - adormir-nos abans de les 3 de la matinada. Tot passa, pensava. I això em reconfortava. Perquè era veritat, cada nit, després de moltes passejades amunt i avall del passadís i molta son acumulada, los còlics acabaven passant i finalment, elles i natros, podíem dormir - encara que fossin un parell d'hores seguides. 

Tot passa, encara ara em recordo a mi mateixa cada nit d'interrupcions contínues per donar de pit a les bessones. Ara una, ara l'altra, ara una, ara l'altra. Amb aquella inèrcia natural de despertar-me sense sobresalts, enmig del silenci de la foscor, calmant les criatures i tornant a dormir - encara que siguen un parell d'hores seguides. Tot passa, i això em reconforta. 

Però tot passa per deixar enrera estos moments més durs i difícils, però tot passa també per deixar enrera los moments més bonics que - com los altres - tampoc tornaran. Les manetes que t'agafen lo dit mentre mamen, los somriures quan els dius tonteries, les mirades plenes de tendresa que busquen captar cada instant. La seua pell, la seua innocència, la seua màgia. 

Això també passa i només cal que mire els meus altres dos fills, que s'han fet grans de cop, per a ser-ne conscient. I quan hi penso, una barreja de nostàlgia i orgull m'envaeix lo cor. Perquè el temps no para i tot passa, ells creixen i aprenen de la vida. Amb tu al seu costat, que també canvies i t'adaptes a tot lo que es posa per davant. Tot passa. Lo bo i lo dolent. Exprimi'm lo present al màxim. Tot passa, la vida també. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

07/04/2020
Ara que ja sabem que és molt provable que els petits no tornin a l'escola fins passat l'estiu o, amb sort, un parell de setmanes abans, et planteges si això afectarà en els seus aprenentatges personals.
06/04/2020
Començo a perdre el compte de quants dilluns portem confinats. Tres? Quatre? Cinc? En realitat, tampoc té gaire importància, tots els dies són més o menys iguals.
05/04/2020
A casa meua, no hem sigut mai de fer mones el Diumenge de Rams. En realitat, excepte les vegades que n'he fet de ben petita a l'escola, crec que no n'havia fet mai. Evidentment, confinats a casa, era un pla ideal per fer amb els petits.
04/04/2020
Sí, ahir ho intuïem i avui ja en tenim la certesa. Quinze dies més que se sumen als que ja teníem, irremeiablement, assumits.
03/04/2020
I com aquell qui no vol la cosa, avui celebrem la tercera setmana de confinament familiar.
02/04/2020
El confinament ens va agafar amb una visita pendent a la perruqueria. Aquell 'demà truco i demano hora' que no trobes mai el moment per fer. I clar, després de tres setmanes, les melenes que portàvem ja ens començaven a molestar.
01/04/2020
Inevitablement, les pantalles els atrauen (i molt). Ja sigui la tele, el mòbil o la tauleta.