,
23/03/2021
Maternitat
Los meus fills grans, les bessones i jo

Tot passa

Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència. Tot passa, em repetia a mi mateixa quan començaven, cada nit dels primers - i no tan primers - mesos de vida, los plors de les petites. Uns plors que no deixaven - ni a elles ni a natros - adormir-nos abans de les 3 de la matinada. Tot passa, pensava. I això em reconfortava. Perquè era veritat, cada nit, després de moltes passejades amunt i avall del passadís i molta son acumulada, los còlics acabaven passant i finalment, elles i natros, podíem dormir - encara que fossin un parell d'hores seguides. 

Tot passa, encara ara em recordo a mi mateixa cada nit d'interrupcions contínues per donar de pit a les bessones. Ara una, ara l'altra, ara una, ara l'altra. Amb aquella inèrcia natural de despertar-me sense sobresalts, enmig del silenci de la foscor, calmant les criatures i tornant a dormir - encara que siguen un parell d'hores seguides. Tot passa, i això em reconforta. 

Però tot passa per deixar enrera estos moments més durs i difícils, però tot passa també per deixar enrera los moments més bonics que - com los altres - tampoc tornaran. Les manetes que t'agafen lo dit mentre mamen, los somriures quan els dius tonteries, les mirades plenes de tendresa que busquen captar cada instant. La seua pell, la seua innocència, la seua màgia. 

Això també passa i només cal que mire els meus altres dos fills, que s'han fet grans de cop, per a ser-ne conscient. I quan hi penso, una barreja de nostàlgia i orgull m'envaeix lo cor. Perquè el temps no para i tot passa, ells creixen i aprenen de la vida. Amb tu al seu costat, que també canvies i t'adaptes a tot lo que es posa per davant. Tot passa. Lo bo i lo dolent. Exprimi'm lo present al màxim. Tot passa, la vida també. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

19/05/2020
Avui, per primera vegada des del confinament, hem sortit d'excursió. Una caminada curteta, fàcil, prop de casa i per a tots els públics.
18/05/2020
Abans de tota aquesta pandèmia, confinament familiar inclòs, tot ho teníem més o menys previst. Almenys a grans trets: curs escolar, campus d'estiu, vacances i, cap al setembre, retorn a la rutina i a començar de nou amb energies renovades.
17/05/2020
Primera setmana de confinament fase 1 superada. S'ha de reconèixer que només el fet de poder relacionar-te amb més gent (tot i les limitacions, la distància i les precaucions) ha estat un gran canvi.
16/05/2020
Una de les coses més estranyes d'aquestes retrobades amb familiars que, gràcies a estar a la fase 1, hem pogut fer aquests dies és el fet de no poder-te abraçar o besar quan et veus de nou, després de tant de temps.
15/05/2020
La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort.
14/05/2020
Passats els 60 dies de confinament i després de quatre dies vivint en Fase 1, de sobte et pares - enmig del caos familiar - i et preguntes si aquesta nova rutina a què us heu acostumat tots és la 'nova normalitat' de les vostres vides d'ara en end
13/05/2020
Durant aquests dies de confinament familiar, amb tant de temps disponible, hem jugat a tots els jocs de la casa. Aquells mítics que ja demanaven més sovint, com aquells que semblava que no els hi cridaven gaire l'atenció.