,
29/08/2018
Maternitat

Un abans i un després

És així. A partir del positiu de la prova d'embaràs, tot canvia. Ja res tornarà a ser igual. Hi ha un abans i un després. I en aquell moment, no n'ets gens conscient. Gens.

Sents alegria i temor a parts iguals. Per una banda, és lo que estaves esperant. Des de petita, sempre t'ho havies imaginat i ara és real: "estic embarassada! Tindré un xiquet o una xiqueta!" Per una altra banda, tens una temor enorme: "Uff, estic embarassada. És veritat. Seré mare i no sé si estic preparada". 

De moment, prohibit beure alcohol i fumar. Des de ja. I comencen els dubtes de si començar-ho a dir a la gent o si esperar-te als tres mesos de rigor per si de cas. Sigue com sigue, lo tic-tac ja s'ha posat en marxa. Hi ha una personeta dins teu (per molt minúscula que sigue) que t'ho canviarà tot. I ja no hi ha marxa enrere.  

 

[A Sóc una mare millennial, explicaré la meva experiència personal com a mare, amb els bons moments i els no tan bons. Vol ser un blog real, honest i sincer, obert a l'opinió i reflexió d'altres mares. Perquè la maternitat no sempre és de color de rosa i crec que és important ser-ne conscient, compartir-la i explicar-la.] 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

26/05/2020
La veritat és que, després de més de dos mesos tancats a casa, la situació actual, amb les seves restriccions, mascaretes i distàncies, ha significat un abans i un després a les nostres vides.
25/05/2020
Farà dos setmanes que la comunitat emocional Club de Malasmadres va llençar la
24/05/2020
A les portes d'entrar a la fase 2 de la desescalada d'aquesta excepcional situació que vivim, tinc la sensació d'haver-me alliberat de moltes angoixes, pors, impotències i tristeses.
23/05/2020
Un dissabte sense horaris, sense rellotges, al costat de l'hort, la piscina, les gallines i la tranquil·litat de viure al camp. Hem anat a passar el dia a casa del padrí del fill gran i encara som aquí.
22/05/2020
Després de dos mesos i 10 dies de confinament i convivència non stop amb dos nens de 5 i 2 anys, o sigui els meus fills, avui hem viscut les primeres hores separats des de l'inici de tota aquesta pandèmia.
21/05/2020
Si no recordo malament, diria que avui ha estat la primera vegada que el fill gran m'ha dibuixat i que, a grans trets, m'hi he vist reflectida.
20/05/2020
"Estic molt emocionat", em deia el fill gran abans de sortir de casa. "Per què?", li he preguntat. "Perquè veurem al cosí Marc en persona i no a través del mòbil com fins ara".