Maite Mestre (ARTRA)
,
03/02/2020
Entorn

Àlvaro Valldepérez: "En tots aquests anys d'artesà he après que allò que més et desperta és una crisi"

Aquest artesà i fuster de Deltebre dóna el relleu al seu fill en el taller familiar
Àlvaro Valldepérez

Foto: 

Maite Mestre
Àlvaro i Roger Valldepérez
Àlvaro Valldepérez (Deltebre, 1954) s’ha dedicat des dels onze anys a l’ofici de fuster. Tota una vida professional inculcant la importància i qualitat de l’artesania, assegura. Fa uns anys, la Generalitat de Catalunya li va atorgar el carnet de Mestre Artesà, un guardó a la seva trajectòria professional, domini tècnic, mèrits, docència i aportacions a l’ofici. Ara, amb seixanta-cinc anys i recentment jubilat, li traspassa el taller al seu fill Roger, de 31 anys. Assegura que és molt difícil viure de l’artesania però en tots aquests anys d'artesà diu que ha après que allò que més et desperta és una crisi.
"La gent vol comprar massa barat  i no són conscients que acaben pagant molt més. Ni la qualitat ni la durabilitat són comparables"

- Artesania o Ikea?
No pots competir davant d'això, la gent vol comprar massa barat i no són conscients que acaben pagant molt més. Ni la qualitat ni la durabilitat són comparables.

- Posa'm un exemple.
Una taula, per exemple. Les potes estan agafades amb una esquadra metàl·lica, aquest sistema és més ràpid però al cap de quatre dies la taula es mou, balla tota, i l’has d’acabar canviant. Una taula feta per un artesà bo i feta amb materials de qualitat, té les potes incrustades i ben encolades dins del sobre. La taula tindrà cent anys i no es mourà. Quantes taules has de comprar de l'Ikea en una vida?

- Diríem que l'artesania és també una aposta per la sostenibilitat i per la reducció de residus.
El món no es pot permetre el desgast de recursos que generem i ens ho està demostrant de moltes maneres, aquí i a l'altra punta de món.

- Creus que el canvi implica tornar a fer ús de productes artesans i de proximitat?
I tant, i jo també m'incloc en aquest canvi. No ho hem de fer només amb el mobiliari sinó amb tot el que comprem cada dia, tots.

- Has viscut sempre de l'artesania, Àlvaro?
Tant de bo! Sempre he sigut fuster, això sí, des dels onze anys... Però també he fet feines de fuster convencional: obres, portes, finestres... Si pogués escollir treballaria només com a artesà perquè és el que m'agrada, però de moment no té prou sortida.


Àlvaro Valldepérez i Roger Valldepérez en segon pla I Foto: Maite Mestre

- Dius que vas començar amb 11 anys?
Sí, quan sortia de l'escola anava a una fusteria del poble a ajudar. Abans era habitual que els xiquets fessin aquestes coses... Als divuit estava completament format, només em faltava l'experiència.

- I quan la vas tenir, et vas obrir la teva fusteria?
Sí, amb els anys em vaig fer autònom. També vaig seguir estudiant, tenia el cuquet de formar-me més.

- Què vas estudiar?
Delineant, a Tortosa. Allí se'm va despertar la inquietud per dibuixar, dissenyar coses... que tan bé m'ha anat per a l'artesania. També em vaig fer formador i vaig estar uns anys compaginant la feina al taller amb la de fer classes per FP i escoles taller.

- I com a artesà, què és el que fas?
Mobiliari. Armaris, taules, làmpades, penjadors... que abans m’imagino i dissenyo. Aquest moble, per exemple, de fusta de cirerer, està inspirat en Dalí. M’agrada tant que no el tinc en venda! Fins i tot la tanca l’he feta jo, tota de fusta i totalment innovadora, única.

- No has pensat a patentar-la?
Sí, però em costen aquestes coses... ja no ho faré. Mira aquesta taula. T’has fixat que a les potes hi ha dos colors? Són les incrustacions de les quals et parlava al principi, les he fet amb fustes diferents perquè es vegin bé. També he fet alguna escultura en massa i gúbia, però m’ho vaig deixar.

- Per què?
Són moltes hores i després et trobes escultures arreu fetes en fresadora de manera industrial. Potser li donen quatre copets de gúbia per simular que està fet a mà però no pots competir.


Taller I Foto: Maite Mestre

- Rebeu suport de l'administració els artesans?
Molt poc. Artesania Catalunya ens tramita el carnet i poca cosa més, penso que estan centrats en la promoció de coses més menudes i tenen abandonades les peces més voluminoses.

- Què els hi demanaries?
Almenys suport per conscienciar a la gent sobre el que estan comprant, sobre la importància d'escollir artesania. M'acabo de jubilar i Roger, el meu fill que té 31 anys, continuarà amb la fusteria. Vull que es pugui guanyar la vida.

- Algun consell als joves artesans que volen emprendre un ofici?
Que innoven, que no perdin l'esperança i que confien. En tots aquests anys d'artesà he après que allò que més et desperta i et fa créixer és una crisi. Et fa espavilar i aconseguir coses impensables.

- Dius que estàs jubilat. Si tornessis a començar i haguessis d’escollir un ofici...
Seria fuster! Potser no començaria amb onze anys perquè m’hagués agradat sortir a jugar més o estudiar solfeig. De menut em vaig quedar amb les ganes i als quaranta m’hi vaig apuntar.

- Què t'agradaria que passés?
M’agradaria que la gent ho apreciés més. Que coneguessin el valor que té l’artesania i que el que guanyem els artesans pogués ser més digne.

Més informació: 

També et pot interessar