Joan Antonio Montaña: "Hem tingut la vocació de crear aquesta vinculació entre el món de l'art i la memòria històrica"

Un emplaçament amb molta carrega històrica convertit en un espai artístic de primer ordre a les Terres de l'Ebre

Anna Zaera

13/08/2019

Entorn

Acabada la Biennal de Corbera d'Ebre, el Poble Vell instal·larà d'aquí a pocs dies una obra d'art que representa un colom de la pau gegant fet de metralla. Una iniciativa que se se suma també el centenari del naixement de Brossa, un artista que va estar vinculat a l'espai als anys vuitanta, quan es va iniciar la rehabilitació d'aquest poble que havia quedat destruït per la guerra. I és que durant la segona quinzena d'agost del 1938 Corbera va patir la mort de 142 persones. Dalt del turó de la Muntera estava el nucli antic d'un poble de pagès tranquil, com ho eren tots els de la comarca, que va veure com les cases quedaven foradades per les bales i clivellades per la metralla. Gairebé tot el poble va ser enderrocat per les bombes. Després, per diversos motius, les famílies es van anar traslladant a la part baixa, a banda i banda de la carretera, fins a bastir un poble nou. El 2012 es va constituir l'Associació Poble Vell amb la finalitat rehabilitar i gestionar les activitats artístiques de l'espai. Hem parlat amb Joan Antonio Montaña perquè ens expliqui com s'ha aconseguit convertir aquest espai patrimonial en un centre artístic cada cop més visible.

"Volem guanyar la batalla de la memòria i donar-li la volta a la tragèdia. Allò que havia acabat convertit en un munt de runes i que anava camí de desaparèixer que ara sigui un actiu cultural de primer nivell"

- Quan comença el recinte del Poble Vell de Corbera a convertir-se en un espai artístic?
Si comencem pels orígens, hem de dir que el Poble Vell estava en una situació de degradació molt gran i, a poc a poc, hem estat defensant la seva recuperació. En un principi als anys vuitanta, nosaltres érem els que nedàvem a contracorrent. Podríem dir que la primera data emblemàtica és el 1988 amb la col·locació de 'La bota' de Brossa, després al 1995 ja es va instal·lar l'Abecedari de la pau. Però en realitat és quan s'acaba la fase de rehabilitació del sostre de l'església vella quan comencem a fer la Biennal, les exposicions històriques i els actes commemoratius.

- El sostre que ve a reparar la destrucció de l'església és un dels elements més identificatius de l'espai.
El problema de fons és que els temps d'actuació sempre han estat molt lents. Des que es va fer la declaració de Bé d'Interès Cultural, dins de la categoria de Lloc històric, el 1993 ens vam haver d'esperar deu anys perquè es poguessin fer inversions importants per poder començar a fer actuacions. Aquesta declaració establia els límits del nucli històric del Poble Vell i de l'entorn de protecció, així com les mesures per a la seva correcta conservació i visualització.

- I què s'hi va fer?
Aquestes actuacions es van concentrar en l'espai més emblemàtic que és l'església, però va ser la coberta, el que ho va convertir en un espai polivalent. Tot el projecte de rehabilitació de l'església vella va ser un projecte d'arquitectes joves encapçalat per Ferran Vizoso. A més, aquesta feina de rehabilitació va estar reconeguda al Pavelló d'Espanya de la Biennal de Venècia el 2016. Va retornar un edifici històric a la societat civil.

- Aquesta coberta permet tenir un sostre translúcid. Suposo que aquesta idea tenia un significat?
La primera fase va ser consolidació de l'estructura però l'actuació estrella va ser, efectivament, la col·locació de la coberta que és d'un material que va fer possible que estant a cobert tingues la sensació d'estar a cel obert. És un material transparent i que s'autoneteja, per això li dóna una personalitat tan singular. També l'església vella de Miravet o Ginestar són espais amb molta càrrega històrica però no tenen aquest plus que sorprèn molt els visitants.

Joan Antonio Montaña I Foto: Cedida

- Quan neix la proposta de crear una Biennal d'Art?
Des del principi aquest espai ha tingut la vocació de crear aquesta vinculació entre el món de l'art i la memòria històrica. 'La bota' de Brossa, que és una bota militar que diu: "Contra l'oblit, som", ja era una manifestació artística en clau de reivindicació. La segona intervenció potent és l'Abecedari de la llibertat, que va aportar recorregut artístic molt interessant tant des de el vessant plàstica com en el missatge escrit. Va ser una instal·lació permanent que serveix per recórrer a través de totes les lletres de l'abecedari el Poble Vell. El missatge escrit va implicar gent del món de les lletres; periodistes, escriptors i fins i tot el mateix Brossa amb la frase: On tu poses l'ull, qui mana ja hi té la mà. Amb tot això, quan anem enllestint les fases de rehabilitació el mateix col·lectiu d'artistes que havien impulsat la proposta de l'abecedari, amb Josep Canyada i Jesús Pedrola al capdavant, proposen la idea de fer una activitat artística que pogués tindre una certa continuïtat. No volien que fos una proposta aïllada, i vam decidir vincular-la amb els Drets Humans; ja portem sis edicions!

- Vincular l'art amb els drets humans era una idea molt vinculada amb l'entorn i també per defensar que l'art crea consciència.
Sí. Les edicions sempre han estat destinades a aquells Drets Humans que hem considerat que s'estaven vulnerant més en aquell moment. Els que estaven més d'actualitat. Llibertat d'expressió, dret a l'habitatge digne, el tema dels refugiats... I enguany, en aquesta Biennal que ara s'ha acabat, el dret a la justícia per vincular-ho amb el tema dels presos i exiliats.

- Suposo que durant aquests vint anys heu viscut moments molt especials?
Nosaltres sempre hem entès l'art com un element de denúncia. I, evidentment, el tema que hem tingut més present aquí és la Batalla de l'Ebre, i tots els actes commemoratius que s'hi han fet. Per exemple, quan es van complir 50 anys, va tenir lloc la col·locació de 'La bota' de Brossa o també la representació de l'obra de teatre 'Vestigis 2.0' - Foradada Corbera' de la companyia catalana Valer Gisbert, amb la col·laboració del Litterarum. L'any 2000 la inauguració del Monument a les Brigades Internacionals obra de José Luis Terraza, de ferro i pedra. També han tingut lloc altres qüestions més puntuals com per exemple la cloenda de la sisena edició del Concurs Internacional Grenaches du Monde.

'La bota' de Brossa I Foto: Fundació Brossa

- Ara l'Ateneu la Pastora de la Terra Alta hi celebra puntualment algun cinefòrum...
Perquè una altra dels vessants de l'Associació és que l'espai pugui ser un centre de denúncia i reflexió. Per això, qualsevol entitat o associació que vulgui debatre algun assumpte des d'una perspectiva crítica trobarà la nostra complicitat. La col·laboració amb l'Ateneu la Pastora va venir perquè volien projectar un documental sobre la tragèdia dels migrants que volent accedir per Ceuta moren ofegats i, per això, l'última activitat va part del visionament, va acollir un intercanvi d'idees sobre la situació que s'està vivint. Com pot ser que Europa s'estigui gastant més diners en fortificar-se que en obrir-se? Això lliga molt amb el nostre activisme. No podem oblidar que enguany es compleixen els 80 anys de l'acabament de la guerra, un fet que va iniciar un procés de repressió i exili. En aquells moments, països com Mèxic o Argentina van acollir molts exiliats. Què hagués passat si haguessin tingut la mateixa actitud que té ara Europa? La tragèdia hagués sigut molt més gran.

- Enguany també és l'any Brossa. Penseu fer alguna cosa?
Sí. Volem recuperar aquesta primera intervenció de quan es va col·locar 'La bota'. Recuperarem el reportatge fotogràfic de la instal·lació d'aquell 5 de novembre de 1988 per donar-li un caire més emblemàtic, ja que podríem dir que allò va representar el punt d'arrencada de les activitats culturals al Poble Vell. Pensa que fins a aquell moment només hi havia hagut commemoracions dels guanyadors.

- Com va anar l'organització d'aquest primer acte?
L'Emprius Club d´Opinió fan un acte reivindicatiu dels defensors de la llibertat i de la República i encarreguen al Joan Brossa, que hi havia estan combatent a la guerra al front del Segre, aquesta intervenció. Van venir un miler de persones. Estem intentant aconseguir una còpia de les imatges que va enregistrar Televisió Espanyola i el recull de premsa d'aquell dia.

- Alguna acció més que tingueu pensada fer en els pròxims dies o mesos?
El que m'ha ocupat aquest matí és una proposta molt interessant. Una obra d'Herminio Pérez que representa un colom de la pau fet amb 130 trossos de metralla que pertanyen als diferents camps de batalla de la Guerra d'Espanya. És una obra que només s'ha exposat dues vegades, una a la Universitat de València i l'altra a Alzira. Aquest element donarà continuïtat a la Biennal. Un altre dels projectes que engegarem al setembre com a Centre d'Estudis i a través d'una beca de l'Institut Ramon Muntaner, és una recerca a càrrec d'una investigadora argentina, la Dra. Julieta Olaso, que estableix un paral·lelisme entre la repressió i les lluites per la memòria a Argentina i Espanya. Volem recuperar els testimonis que encara queden dels temps de guerra i postguerra, per contribuir a recuperar la memòria de la Terra Alta.

- El Poble Vell també ha estat escenari de moltes activitats culturals diverses.
Sí. S'han projectat concerts del Liceu a la Fresca, el festival Infecta, la Banda de Música de Benissanet va gravar el seu cedé Remors de la memòria. I el fenomen més mediàtic va ser que ho escollissin per fer la campanya publicitària de Puma amb Lewis Hamilton. Això va donar molta projecció en l'àmbit internacional. La idea és aprofitar qualsevol possibilitat que ajudi a fer visible aquesta feina de recuperació de la memòria històrica. Volem guanyar la batalla de la memòria i donar-li la volta a la tragèdia. Allò que havia acabat convertit en un munt de runes i que anava pel camí de desaparèixer que ara sigui un actiu cultural de primer nivell.