Surtdecasa Ebre
,
02/05/2019
Entorn

L'Ateneu la Pastora, la consciència social de la Terra Alta

Un espai col·lectiu per buscar altres òptiques d'habitar el món rural
Documental 'El Moment. Un viatge a la terra del cerç'

Foto: 

Cedida
Vinyes a la Terra Alta al documental 'El moment'
"L'Ateneu té una part cultural però també revolucionària. Volem buscar altres òptiques d'habitar el món rural i buscar maneres de poder-hi viure amb dignitat", assegura Pili Sanmartín, una de les fundadores de l'Ateneu Popular de la Terra Alta, un espai autogestionat de nova creació a les Terres de l'Ebre que té l'objectiu de promoure la cultura i la consciència social. De fet, el terme ateneu prové d'Atena, deessa grega de la saviesa. A les Terres de l'Ebre, l'Ateneu Popular La Pastora se suma al Panxampla amb seu permanent a Tortosa, històric espai de característiques semblants a les Terres de l'Ebre. L'Ateneu la Pastora s'agrupa al voltant d'una vintena de persones de tota la comarca així com altres arribades de la resta de les Terres de l'Ebre i també persones nouvingudes que han fixat la seva residència a la Terra Alta. Com s'explica a la seva pàgina web, aquest és el seu ideari: "La justícia social, l’alliberament nacional, la igualtat de gènere i la defensa de la terra". Bombers, enòlogues, filòlegs, fusters i naturistes, entre d'altres, han pres la iniciativa de reunir-se setmanalment per mantenir viu aquest espai que defineixen com "plural, de base, assembleari i horitzontal".
"L'Ateneu té una part cultural però també revolucionària. Volem buscar altres òptiques d'habitar el món rural i buscar maneres de poder-hi viure amb dignitat"

L'origen
"Diferents persones de la comarca teníem inquietuds i interrogants als quals teníem ganes de donar resposta", diu Pili Sanmartín, professional del món del vi de Gandesa. "Primer vam fer una convocatòria oberta i en aquella reunió va aparèixer molta gent", explica. "La idea és molt comarcal. Volem unir 12 pobles que sempre han estat 12 tribus en un sol espai col·lectiu". Així neix aquest projecte que fins ara ha estat itinerant en les eves trobades però que aviat tindrà una seu fixa.

Un espai físic
Just ara estan a punt d'habilitar un local a Gandesa, cedit per l'Ajuntament, que pugui servir de seu de l'Ateneu aprofitant la centralitat geogràfica de la capital de la comarca. De fet, cada dilluns, una desena de persones es reuneixen per decidir les properes accions a fer o també per fer una assemblea, que ells anomenen 'Assemblea Impuls'. "Consisteix en que una persona es prepara un tema que domina i l'explica als altres", diu Júlia Alegre, original de Santa Bàrbara però veïna de la Terra Alta, que ha estat una de les darreres persones en sumar-se a l'Ateneu. "Jo, per exemple, puc parlar de les matèries primeres en l'elaboració de vi", explica aquesta jove de 25 anys que treballa d'enòloga a la comarca. "Vaig trobar feina a Batea, i em vaig trobar que les inquietuts de la Pastora a mi també em movien molt. Per això, vaig decidir posar-me en contacte per poder donar un cop de mà", assegura Alegre.

Contra la massificació eòlica
"Sabem que l'Ateneu no és un moviment de masses perquè estem a la Terra Alta, una comarca marcada pel despoblament i l'envelliment de la població", explica Sanmartín, però això no impedeix que les línies de treball de l'Ateneu no siguin molt fermes i tinguin objectius clars. "Un dels temes és lluitar contra la massificació eòlica", asseguren. "L'Ateneu ens serveix per donar un punt de valor al nostre territori. Per fer-nos conscients que hem de respectar allò que ens envolta per poder sobreviure", diu Alegre, que denuncia la visió de curt termini que tenen alguns agents del territori. "Per exemple, pel que fa a la massificació eòlica o a l'abocador de la Ribera d'Ebre, les persones veuen que és una font d'ingressos però no tenen en compte com aquestes decisions afectaran la teva vida al cap de 10 anys, com afectarà a la biodiversitat o al paisatge de la comarca", continua.

La Pastora, un personatge inspirador
L'Ateneu La Pastora pren el nom de l'històric personatge dels Ports, símbol de l'alliberament identitari i de la lluita contra les convencions socials. La Pastora, també anomenada popularment Teresot,  va fer-se popular a través del personatge dibuixat per l'escriptora Alicia Giménez Bartlett en la novel·la 'Donde nadie te encuentre' on explicava la història d'aquesta persona que va néixer amb uns genitals difícils de classificar segons les normes binaries home-dona. Quan va néixer, i després de consultar al farmacèutic de la Sénia, els seus pares van decidir inscriure-la com a nena, per a que no hagués de fer el servei militar. "Creiem que La Pastora encarna molts dels ideals de l'Ateneu", assegura Sanmartín. La Pastora va lluitar a les guerrilles maquis a la zona del Matarranya, per la qual cosa la seva figura encara molts dels ideals polítics d'alliberament tant sexual com polític.

Activitats de discussió, alliberament i recuperació de tradicions
Pel que fa a les activitats, en aquests mesos que porten en funcionament ja se n'han organitzat prop d'una desena. "La idea és poder fer activitats a tota la comarca", diu Sanmartín. "De fet, la festa de presentació va ser el passat més de març a Pinell de Brai, i hi van passar més de 200 persones al llarg del dia, en un programa d'actes on hi havia des de xerrades a concerts". "Hi havia gent de totes les Terres de l'Ebre i va venir gent també del Matarranya", diu Sanmartín. "Vam veure com començava una petita llavor, amb altres maneres de funcionar", continua.

"També volem reivndicar l'espai públic com a espai de creació de cultura i de lluita política, entesa com que el que és personal és polític. Entenent que amb les nostres eleccions ens posicionem davant del món i intentem canviar-lo". Per això, van decidir el passat mes d'octubre recuperar la festa de la castanyada i organitzar una festa al carrer a Gandesa per lluitar contra la invasió cultural globalitzadora. També insisteixen en el fet que l'Ateneu està obert a tots aquells col·lectius o persones que hi vulguin fer activitats. "Vam fer la penjada de llaços liles pel tema del 8 de març, un taller de feminisme pintant pancartes i un recital de poesia obert", explica Sanmartín, destacant que la lluita feminista també és un dels eixos transversals del projecte.

"Per tal d'avançar és necessari que fem xarxa, creem aliances i cohesionem el territori, creant vincles entre els pobles de la Terra Alta", diuen. "La comarca ha de ser un espai de vida i de treball digne, també el tema de les sobiranies alimentàries ens interessa molt, com també les noves formes de relacions que no impliquin necessàriament la monogàmia, etc.", diu Sanmartín, referint-se a un esdeveniment de la Xarxa d'Amors Rurals que també va acollir l'Ateneu.

"Estem molt orgulloses de ser rurals, de viure a la Terra Alta, pensem que els pobles són un bon lloc on fer la revolució", conclou. "Sempre es pensa que la gent de poble no té cultura, però no és així, volem reivindicar tota la gent que ens ha precedit", assegura Sanmartín.

Més informació: 

També et pot interessar