Jump to navigation
- Per què promoveu el vot nul a les pròximes eleccions del 14 de febrer al Parlament de Catalunya?Jordi Bertomeu: El vot nul és la primera acció de les que pretenem fer i el promovem perquè considerem que hem de fer valdre la veu del territori. Entenem que és una forma de protesta, és l’expressió del rebuig de la gent davant un Plan de Protección del Delta del Ebro del govern espanyol que no té res de protecció i davant una classe política que considerem que no té la preservació del Delta de l’Ebre entre les seves prioritats. Ho hem vist al llarg de la campanya i en molts programes electorals dels principals partits polítics que opten a tenir representació al Parlament de Catalunya.
- Considereu que cap dels partits que concorren als comicis mereix la confiança del territori per pal·liar els efectes devastadors que el Delta de l’Ebre està patint, especialment durant el darrer any amb els temporals Glòria i Filomena?JB: Totalment. Sobretot a conseqüència de la inacció política que hem vist fins ara i de veure que, malgrat dels estralls del Glòria i del Filomena, el Delta de l’Ebre no consta en la majoria dels programes electorals dels partits polítics que concorren a les eleccions. Això sí, tots baixen a fer-se la foto al Delta.
- Llavors, com sorgeix el Moviment de Lluita pel Delta de l’Ebre, el MOLDE? Quina és la llavor que el fa emergir davant aquesta situació i quines són les persones implicades?JB: El MOLDE és un moviment social format per moltes persones de diverses ideologies de diversos sectors que comparteixen dues coses: la primera és la ràbia i la impotència davant de la inacció política i, per altra banda, l’estima a una terra que està desapareixent. El moviment sorgeix a través de veure opinions compartides a través de les xarxes socials entre persones conegudes afectades i no afectades pel pla del govern espanyol, i amb una sensibilització molt especial pel que està passant, sobretot després del temporal Glòria. Reitero que també arran de les promeses incomplertes de la classe política, fetes després del Glòria i que s’han convertit en res. Per això, vam decidir crear un moviment social de lluita que donés suport, entre moltes altres coses, a la Taula de Consens del Delta, que considerem que és la veu legítima del territori i que ha fet el Pla Delta, la solució que creiem més oportuna per a la problemàtica que tenim.
- Afirmeu que la partitocràcia va en detriment dels interessos de les persones i que no voleu deixar la supervivència del Delta a les seves mans. Quines eines teniu per gestionar la situació a partir del MOLDE?JB: El moviment parteix de la força de la gent. Entenem que tot procés polític necessita la força de la gent. La gent se sent impotent, entre la qual m’incloc. Creiem que aquesta impotència s’ha de convertir en un moviment de lluita, de pressió a la classe política, per fer complir les promeses que ells mateixos han fet. Considerem que, com a forces polítiques que tenen representació a les institucions, tenen l’obligació de protegir el territori. És a dir, la idea és que, amb la nostra única eina, que és la força de la gent, i a través d’accions sorgides amb aquesta força, aconseguirem objectius concrets. És un moviment de pressió.Marta Fabra: I de dir veritats.
- Recentment, ha aparegut el partit SOM Terres de l’Ebre al territori. Afirma no tenir ideologia, però que vol aconseguir el millor per a les Terres de l’Ebre i per a la seva població. Quina valoració en feu?MF: El MOLDE som un moviment apolític i defensem el Delta de l’Ebre. Les nostres directrius no van en el sentit de les seves i no hi tenim res a veure.JB: A banda, considerem que no els hem de donar suport perquè al MOLDE hi ha molta pluralitat d’ideologies. Potser hi haurà gent que estarà molt d’acord amb ells i d’altra, que no. Des del MOLDE no ens volem relacionar amb cap ideologia concreta. A més, un partit com SOM Terres de l’Ebre, amb els orígens que té, creiem que ja compta amb una càrrega ideològica marcada.
- La reivindicació que tanca el vostre manifest constituent diu: "No volem que ens desterreu del lloc on vivim, no volem ser els primers refugiats i refugiades climàtics d’Europa". Com és de desesperada la situació actual?JB: Considerem que la gent que vivim al Delta, majoritàriament, tenim un sentiment molt arrelat al nostre territori. És frustrant veure com la regressió fa anys que va i que les solucions que donen les administracions es tradueixen en inacció o en accions que sentencien a mort el Delta, com és el cas del Plan de Protección del Delta del Ebro, que de protecció només en té el nom. Diem que la situació és molt dramàtica perquè, sobretot, som gent que, des de ben petits i independentment de la generació de la qual formem part, hem sentit explicar a casa com va costar fer del Delta que és ara amb l’esforç de la gent que estimem. Creiem que, avui en dia, amb la tecnologia que tenim no podem permetre la inacció. No podem permetre que el Delta desaparegui a les nostres mans i que ens convertim en la generació que no ha fet res per preservar-lo.MF: Hauríem d’afegir que l’estat espanyol, en aquest pla de protecció que ha redactat, té previst que desapareguin vuit milions i mig de metres quadrats de terra. En són més perquè, a banda, no tenen en compte les propietats de l’Estat. Són molts metres que es tradueixen en més de 500 famílies afectades. És una barbaritat! Ens estan enterrant!
- S’ha debatut molt sobre les respostes i solucions per millorar la situació al delta. A parer vostre, quines són les més urgents i prioritàries?JB: Defensem molt el Pla Delta. És un pla consensuat, elaborat pel territori, per les administracions del territori que s’han posat d’acord després de molts anys i que preveu accions de diversa naturalesa que no contemplen una única línia d’accions, sinó de diferent índole a curt, mitjà i llarg termini. Creiem que és l’equilibri entre la preservació de la línia de costa i la sostenibilitat. Podem contemplar i estem molt a favor de la mesura de l’aportació de sediments i moviment de sorres, però a la vegada som conscients que hi ha zones profundament afectades i que tant de bo només amb sediments es poguessin arreglar! No és el cas, però. Ens trobem en una situació en què ja hi ha hagut massa temporals. Hi ha zones molt sensibles que no poden tenir només una solució d’una única naturalesa, sinó que han de ser diverses i que són les que estan plasmades al Pla Delta de la Taula de Consens.MF: També hauríem d’agafar una mica de visió europea. En concret, fixar-nos en els Països Baixos, que estan per sota del nivell del mar i que, a més, estan afectats per l’oceà Atlàntic. Aquesta gent ha trobat solucions vàlides i preserven la seva terra. Per què nosaltres, que estem al nivell del mar, amb un Mediterrani que no té la mateixa força que l’oceà Atlàntic, no tenim cap solució? Ho hem de plantejar i lluitar.
- Per què creieu que els compromisos establerts al llarg dels anys amb el Delta de l’Ebre mai s’han acabat de materialitzar del tot?JB: És conseqüència del centralisme que patim, tant en l'àmbit estatal com nacional. A més, tenim unes característiques com a territori com ara el nivell de població, la poca activitat industrial, etc., que fan que les principals forces polítiques no vulguin apostar per preservar un espai natural com és el nostre. La inacció ve per la manca de voluntat política i pel no compliment de les promeses d’uns partits que, a més contemplaven als pressupostos autonòmics de l’any passat una inversió de sis milions d’euros al territori que no s’ha executat. La inacció s’entén perquè el més fàcil és fer promeses i no complir-les.
- Afirmeu que més enllà de les eleccions, seguireu lluitant per la defensa del Delta de l’Ebre amb noves accions amb la voluntat d’ampliar i estendre la base del moviment social més enllà de l’àmbit territorial. Heu temptejat el grau de comprensió i solidaritat més enllà de les Terres de l’Ebre? Quines sensacions teniu en aquest aspecte?JB: Hem pogut contemplar que aquesta primera acció, la del vot nul, té molta repercussió a les Terres de l’Ebre però també a fora. S’han posat en contacte amb nosaltres gent i mitjans de comunicació d’arreu del territori català i, fins i tot, espanyol. Ho valorem positivament perquè considerem que estem fent una bona feina. Evidentment, farem moltes accions més, aquesta és la primera. És erroni pensar que ens hem constituït per demanar el vot nul a les eleccions i que aquí s’acaba tot. Per desgràcia, haurem de fer molta feina després de les eleccions donant suport al consens del territori, que existeix i que es troba damunt la taula. A més, considerem que les administracions estatals i nacionals no fan cas de la veu del territori i prenen decisions al marge de les institucions del territori, que considerem que són la veu legítima. A més, la societat pot fer diverses aportacions. Venim a construir i a aportar en positiu tot allò que la ciutadania consideri que ha de ser una prioritat en la defensa del Delta de l’Ebre i del Pla Delta.
- Ja teniu noves accions plantejades?MF: Després de les eleccions farem la valoració del moviment al llarg d’aquell dia. A banda d’això, també farem una assemblea general en què tothom hi tindrà cabuda i en què la gent que es vulgui unir al moviment serà benvinguda. Plantejarem les properes accions i, a partir d’aquí, anirem fent quilòmetres.
- Parlareu amb els partits que entrin a formar govern després de les eleccions per fer sentir la vostra veu?JB: Totalment. No podem descartar res. Ara estem expectants per veure què passa el dia 14. A partir d’aquí, farem una valoració interna, l’assemblea general i, si ho considerem pertinent, ens adreçarem tant a les administracions nacionals com estatals per fer valdre la veu de la gent del territori.
Instagram MOLDE Acció Vot nul (butlleta)
