L'adrenalina enmig del mar

Nedar entre tonyines, una experiència única al món, a les Terres de l'Ebre

Anna Zaera

06/08/2015

Entorn

L’adrenalina és una molècula vasoactiva que secreta el còrtex en situacions de risc. Aquest pessigolleig als budells és el que sents quan et descriuen l'experiència. "A l'Ametlla es pot nedar entre tonyines", t'ha arribat a les orelles. I és cert. A 2,5 milles nàutiques del port de La Cala - uns 5 quilòmetres -, l'empresa Balfegó organitza una activitat turística única al món: nedar entre centenars d'enormes tonyines. De fet, a Austràlia, també es pot fer, però amb espècies de tonyines de dimensions més petites. Després d'alguns dies de mala mar i pluges, finalment ha arribat el dia.

Una cadena de núvols baixos planegen pel port de La Cala, mentre que el sol de les 10 del matí apunta que arribarà a lluir alt. “Farà un bon dia”, diu David Puente, el responsable de màrqueting de l'empresa que dóna la benvinguda als turistes que poc a poc van enfilant-se a les escaletes del luxós catamarà que està atracat a les drassanes. En primer pla, el capità, Eliseu Garcín, un calero experimentat en l'art de navegar, dóna amablement la benvinguda a bord. Pocs minuts després, quan tots els visitants ja han agafat posicions a proa, a popa, als laterals...comença la funció!

Tothom busca que l'equació entre bones vistes i perill de mareig resulti el més favorable possible. Quan els assumptes d'hedonisme i supervivència estan equilibrats - i en aquesta experiència caldrà fer-ne una bona balança -, el capità diu les primeres paraules per megafonia. Com una empresa de captura de tonyines decideix apropar aquests peixos a la gent? Qüestió de vista, d'enginy, d'ambició. Garcín resumeix en què consistirà aquesta aventura que només entrar, et diuen amb una inscripció a la façana exterior del vaixell, que serà una de les “millors” de la teva vida. Un eslògan agosarat, tenint en compte que cada vegada som més els addictes a les emocions fortes, siguin del tipus que siguin.

Abans de posar-nos a prova i passar a la part pràctica, com sempre, toca la teoria. Un video ens explica una mica sobre la morfologia de les tonyines - és un peix de cap cònic i de boca grossa que habita majoritàriament a l'Atlàntic Nord i al Mediterrani -, i la seva llicència de captura es limita a unes setmanes a l'any. Tot i això, les piscines que el grup Balfegó té al mar, i que serveixen per engreixar els exemplars més petits, permeten allargar la temporada i que l'activitat sigui més fructífera. I és que l'idil·li entre aquesta família de pescadors de La Cala i les tonyines roges ha arribat molt i molt lluny. Fins al punt que la seva carn està considerada entre les dues de més qualitat de tot el món. No és estrany que en els millors restaurants de Tòquio es pugui trobar sushi amb tonyines de l'Ametlla. I no és broma.

Quan el catamarà s'allunya de port, poc a poc, es va perfilant la costa de l'Ametlla, s'observa des del Delta fins a Tarragona, a mesura que ens endinsem al mar. Després de 15 minuts de travessia, l'afluència de gavines ens anuncia que ja hem arribat a una parcel·la marítima on hi ha molt peix per metre quadrat. De fet, de seguida apreciem unes grans piscines envoltades de boies que és el lloc elegit per l'engreix de les tonyines que, prèviament, s'han capturat en diverses zones del mar Mediterrani. "La tonyina roja de l'Ametlla es reconeix perquè mai queda seca quan la poses a la graella, al contrari, queda tendra i gustosa", ens explica Garcín. "Això és perquè ha assolit el nivell òptim de greix". Però bé, qüestions gastronòmiques a part, és just en el moment en que s'aturen els motors de l'embarcació quan comença l'aventura real. Des del balconet de l'embarcació, els futurs aventurers inspeccionen la qüestió i fan fotografies.

Un tripulant ubicat a peu d'aigua comença a llençar, des d'un cubell, peixet blau al mar. Una, dues, tres... Focs artificials de caballa per dreta i esquerra! I de repent: txan! Gairebé en un vist i no vist, una enorme tonyina - per als més inexperts en espècies marines, el seu volum i els seus moviments ràpids res tenen a envejar als temibles taurons - creua per davant dels nostres ulls i recull amb tota l'habilitat del món els peixets que havien quedat suspesos a l'aigua. L'espectacle ha començat. Toca posar-se el banyador, recollir les ulleres i el tub d'snorkel i llençar-se al mar.

Juntament amb nosaltres, també neden dos bussejadors que la companyia contracta perquè puguin atendre els banyistes, i perquè els facin fotos sota l'aigua – és cert que les experiències úniques han de quedar registrades -. Splash! Els primers xiquets comencen a riure i a cridar a parts iguals. No saben que el tub connecta la seva boca amb l'exterior. I l'emoció s'uneix a la banda sonora de 'Viva la vida' de Coldplay que sona des de la megafonia del catamarà. Èpica en vena. Els que descendeixen cap al mar per les escaletes es col·loquen bé les ulleres i vinga, a l'aigua! Quan submergeixes el cap comença el festival d'emocions. Als 10 segons, passa la primera tonyina. Oh! Què fort! Són enormes! Passen a tanta velocitat que no dóna ni temps d'observar-les. Per això, de seguida, busquem més caballa per tornar-la a llençar i fer que aquestes pugin a la superficie i - gairebé ens freguin - els peus. Es veu que les tonyines, per instint, no toquen cap objecte exterior. És la seva manera de protegir-se. Per això, és bastant infreqüent que n'arribes a tocar alguna. Tot i que, als més atevits, no els faria res.

Després de serpentejar entre aquestes bèsties marines, arriba el moment de deixar l'aigua, tornar a pujar al vaixell, i ara sí, assaborir-les des d'una altra òptica, a través del gust. Mentre els turistes estaven a l'aigua, el xef s'ha encarregat de filetejar els lloms de tonyina roja i posar-los en unes safates individuals. Només queda afegir-hi un raig de soja i una mica de wasabi i deleitar-nos amb la seva finura mentre mirem al mar amb una copa de cava. Gairebé sense adonar-nos-en enfilem un altre cop camí del port de l'Ametlla. Temps per fer les últimes fotografies, des d'un prisma privilegiat, des del mar cap a la costa, on es veuen totes les puntones atracades al moll. Fins aquí arriba la nostra aventura al mar. Quan marxem, la majoria s'acomiaden de la tripulació amb un "Tornarem" - amb l'idioma que sigui - però amb una mateixa mirada d'entusiasme.