La ciutat de la llum

Foto: 

Kiu Photography

La ciutat de la llum, una reflexió sobre la modernitat

A partir del 22 d'octubre, una mostra reinterpreta la Tortosa del tombant de segle XIX al XX
Anna Zaera
,
18/10/2015
Entorn
Cadenes de botigues de roba, merceries de tota la vida, supermercats globalitzats, fruiteries 'low cost', comerços dels petits empresaris locals, restaurants de joves emprenedors, botigues de compra-venda d'or, basars xinesos o cafeteries artesanes. Una passejada pel carrer ens dóna més claus de les que ens pensem per entendre com és la societat tortosina del segle XXI. I no és res nou. Walter Benjamin ja va trobar en els passatges comercials de París allò que movia les persones del seu temps. De fet, 'L'Obra dels passatges', covada des de la dècada de 1920 i escrita en un racó de la Biblioteca Nacional de París, fixa la mirada en allò que passa a la vida quotidiana, en allò anecdòtic, però que acaba per posar llum i definir una època. De la mateixa manera, l'exposició 'Anys de llum a la ciutat', comissariada per Leonardo Escoda, fa un recorregut per la Tortosa contemporània per redescobrir les empremtes del final del segle XIX i principis del XX. Una ciutat on havia arribat el tren i l'electricitat; on s'havien començat a construir els eixamples; el Mercat Municipal era un punt de trobada social i els fills de les famílies més adinerades havien començat a destacar en el món de la ciència i de l'art. En definitiva, una societat que va assentar les bases de la Tortosa d'avui dia.

1. La cultura, una prioritat davant de l'art
La cultura com a expressió de l'esperit d'un poble. Leonardo Escoda posa l'accent en que, en aquesta exposició que es desenvolupa en set espais de la ciutat, la cultura és prioritària enfront a l'art. Tot i que donarà la possibilitat de contemplar obres inèdites per al gran públic, entre les quals algunes del pintor costumista Antoni Casanova Estorach, també treurà a la llum altres manifestacions culturals com cartes personals del metge, investigador i Nobel de Medicina Santiago Ramón y Cajal, així com altres objectes de la vida quotidiana o científics que serveixen per explicar la societat tortosina de finals del segle XIX. ”L'art és només una petita part de totes les manifestacions culturals”, diu Escoda.

2. Rellegir la ciutat des de la itinerància
Aquesta mostra busca que els espectadors siguin també passejadors. És a dir, aquells a qui Charles Baudelaire anomenava flaneurs. “Aquesta exposició també és una manera d'explicar-me a mi mateix”, diu Escoda, que és conscient que la seva generació és “deutora” de la societat tortosina de finals del segle XIX. “Fa viny anys no haguéssim pogut fer aquesta exposició”, diu. Per tant, la mostra, que vol posar l'accent en les transformacions socials que porten a Tortosa a convertir-se en una ciutat “moderna”, és un crit d'atenció a les mutacions que s'estan vivint avui dia. “Si el canvi del segle XIX al XX ens portava avenços científics i avenços democràtics en la situació caciquil de la ciutat, en l'actualitat veiem com segueixen certes pràctiques caciquils i tornen els himnes i els nacionalismes”, comenta. Ara necessitem una altra vegada situar-nos, saber d'on venim i cap on anem”.

3. No és una exposició local
Lluny del que estem acostumats, aquesta exposició integrada a la ciutat no és “ni localista, ni historicista”, diu Escoda, fugint de l'objectivitat il·lustrada que tant l'encorseta. “És una exposició on és tan important el contingut com el continent”, diu en referència a que els edificis elegits són símbols en ells mateixos d'aquesta època. De fet, casascun dels espais és un node que articula aquesta ruta per “rellegir” aquesta ciutat.

 

  • imatge de control 1per1

* UNA RUTA PELS ESPAIS DE LA CIUTAT

1. Llenguatges d’art a l'Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa
La mirada es posa en les expressions artístiques de creadors del territori que van ser capaços d’agafar no només el vent als seus pinzells, sinó també expressions de costumisme jugant amb la figura humana. Una invitació a conèixer peces de col·leccions particulars que no s’havien exposat mai.

2. La mirada microscòpica a l'Observatori de l’Ebre
Landerer, Ferran i Paulí van aportar noves mirades a la investigació contemporània. A la biblioteca de l'Observatori, l’espectador se situa davant els seus instruments i observa les primeres plaques fotogràfiques que van sortir de les seves mans, preses des del microscopi. Un viatge fins a un recinte entre boscos per tastar, a més a més, el silenci propi d’un laboratori.

3. Arquitectura i higienisme a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa
A finals del XIX, l’Higienisme entra al discurs urbanístic de la ciutat i es construeix un escorxador amb espais i patis que permetin la ventilació. L’espectador recórre l’edifici tot tornant a contemplar-ho amb la mirada de la funcionalitat que tenia en el passat. Aquí es revisarà l’obra de Pau Monguió, que va ser arquitecte municipal i de qui enguany es compleixen els 150 anys del seu naixement.

4. La llum estructural al Mercat de Tortosa
El Mercat contemplat com una caixa de llum. Els ulls es dirigeixen cap amunt i contemplen la filigrana de l’estructura d’enginyeria i les finestres verticals intercalades amb maons. Des de d’aquesta perspectiva, el cel tortosí mostra els núvols canviants i els matisos lumínics, que, projectats a l’interior de l’edifici i les parades, mostren el Mercat des d’un punt de vista diferent.

5. Abril vs. Beltri al CoAC Demarcació de l’Ebre
Aproximació a dos arquitectes municipals que van compartir espai geogràfic i temporal. El context polític general i les particularitats dels esdeveniments dins de l’àmbit municipal tortosí van contribuir a la rivalitat personal i professional d'aquests dos personatges. L’espai del CoAC Demarcació de l’Ebre pretén apropar l’espectador a dues figures claus de l’urbanisme modern.

6. L’home modern al Palau Climent
L’home modern esdevé un model d’inspiració per introduir l’espectador en els ítems culturals i artístics de l’evolució de la Tortosa metropolitana en el trànsit entre dos segles.

7. Document per se a l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre
Amb l'afany d’aprofundir en allò vist i sentit, l'Arxiu posa a l’abast informació original de l’època i l’oportunitat d’establir lligams entre els personatges protagonistes dels diferents espais expositius. La clau cap a l’ampliació de coneixements, que permeten a l’interessat establir ponts entre èpoques.

 

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

Del 22 d'octubre al 10 de gener
Tortosa - Roquetes
www.dipta.cat/anysdellum
Fitxa d'agenda de Surtdecasa

  

  

A

També et pot interessar