Jump to navigation
1. La cultura, una prioritat davant de l'artLa cultura com a expressió de l'esperit d'un poble. Leonardo Escoda posa l'accent en que, en aquesta exposició que es desenvolupa en set espais de la ciutat, la cultura és prioritària enfront a l'art. Tot i que donarà la possibilitat de contemplar obres inèdites per al gran públic, entre les quals algunes del pintor costumista Antoni Casanova Estorach, també treurà a la llum altres manifestacions culturals com cartes personals del metge, investigador i Nobel de Medicina Santiago Ramón y Cajal, així com altres objectes de la vida quotidiana o científics que serveixen per explicar la societat tortosina de finals del segle XIX. ”L'art és només una petita part de totes les manifestacions culturals”, diu Escoda.2. Rellegir la ciutat des de la itinerànciaAquesta mostra busca que els espectadors siguin també passejadors. És a dir, aquells a qui Charles Baudelaire anomenava flaneurs. “Aquesta exposició també és una manera d'explicar-me a mi mateix”, diu Escoda, que és conscient que la seva generació és “deutora” de la societat tortosina de finals del segle XIX. “Fa viny anys no haguéssim pogut fer aquesta exposició”, diu. Per tant, la mostra, que vol posar l'accent en les transformacions socials que porten a Tortosa a convertir-se en una ciutat “moderna”, és un crit d'atenció a les mutacions que s'estan vivint avui dia. “Si el canvi del segle XIX al XX ens portava avenços científics i avenços democràtics en la situació caciquil de la ciutat, en l'actualitat veiem com segueixen certes pràctiques caciquils i tornen els himnes i els nacionalismes”, comenta. Ara necessitem una altra vegada situar-nos, saber d'on venim i cap on anem”.3. No és una exposició localLluny del que estem acostumats, aquesta exposició integrada a la ciutat no és “ni localista, ni historicista”, diu Escoda, fugint de l'objectivitat il·lustrada que tant l'encorseta. “És una exposició on és tan important el contingut com el continent”, diu en referència a que els edificis elegits són símbols en ells mateixos d'aquesta època. De fet, casascun dels espais és un node que articula aquesta ruta per “rellegir” aquesta ciutat.
* UNA RUTA PELS ESPAIS DE LA CIUTAT1. Llenguatges d’art a l'Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa La mirada es posa en les expressions artístiques de creadors del territori que van ser capaços d’agafar no només el vent als seus pinzells, sinó també expressions de costumisme jugant amb la figura humana. Una invitació a conèixer peces de col·leccions particulars que no s’havien exposat mai.2. La mirada microscòpica a l'Observatori de l’Ebre Landerer, Ferran i Paulí van aportar noves mirades a la investigació contemporània. A la biblioteca de l'Observatori, l’espectador se situa davant els seus instruments i observa les primeres plaques fotogràfiques que van sortir de les seves mans, preses des del microscopi. Un viatge fins a un recinte entre boscos per tastar, a més a més, el silenci propi d’un laboratori.3. Arquitectura i higienisme a la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa A finals del XIX, l’Higienisme entra al discurs urbanístic de la ciutat i es construeix un escorxador amb espais i patis que permetin la ventilació. L’espectador recórre l’edifici tot tornant a contemplar-ho amb la mirada de la funcionalitat que tenia en el passat. Aquí es revisarà l’obra de Pau Monguió, que va ser arquitecte municipal i de qui enguany es compleixen els 150 anys del seu naixement.4. La llum estructural al Mercat de Tortosa El Mercat contemplat com una caixa de llum. Els ulls es dirigeixen cap amunt i contemplen la filigrana de l’estructura d’enginyeria i les finestres verticals intercalades amb maons. Des de d’aquesta perspectiva, el cel tortosí mostra els núvols canviants i els matisos lumínics, que, projectats a l’interior de l’edifici i les parades, mostren el Mercat des d’un punt de vista diferent.5. Abril vs. Beltri al CoAC Demarcació de l’Ebre Aproximació a dos arquitectes municipals que van compartir espai geogràfic i temporal. El context polític general i les particularitats dels esdeveniments dins de l’àmbit municipal tortosí van contribuir a la rivalitat personal i professional d'aquests dos personatges. L’espai del CoAC Demarcació de l’Ebre pretén apropar l’espectador a dues figures claus de l’urbanisme modern.6. L’home modern al Palau ClimentL’home modern esdevé un model d’inspiració per introduir l’espectador en els ítems culturals i artístics de l’evolució de la Tortosa metropolitana en el trànsit entre dos segles.
7. Document per se a l'Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre Amb l'afany d’aprofundir en allò vist i sentit, l'Arxiu posa a l’abast informació original de l’època i l’oportunitat d’establir lligams entre els personatges protagonistes dels diferents espais expositius. La clau cap a l’ampliació de coneixements, que permeten a l’interessat establir ponts entre èpoques.
Del 22 d'octubre al 10 de gener Tortosa - Roqueteswww.dipta.cat/anysdellumFitxa d'agenda de Surtdecasa